Crònica del Festival Internacional d'Essen 2016

A tot jugon se'ns diu que la nostra meca particular és Essen. Que allà rebrem la nostra catarsi, i que després d'això res tornarà a ser el mateix. I el millor, és que tot això és cert. Un cop aterres allà, tant fa quina sigui la teva cultura i el teu estil de joc, ets ben rebut i estàs convidat a jugar i gaudir en qualsevol dels estands de la Internationale Spieltage Spiel 16 d'Essen.

L'edició d'aquest any ha estat catalogada com la més gran i de major èxit dels 34 anys d'història de l'esdeveniment. Uns 174.000 jugons van arribar de tot el món a veure els 1.021 estands d'expositors de 50 països diferents. L'edició anterior van ser 162.000 jugons, 911 estands de 41 països.

S'hi van veure més de 1.200 novetats de jocs d'aquest any i el volum de vendes no ha estat quantificat, però s'estimen unes vendes per sobre de 6 milions de €.

Els stands estaven repartits entre 6 pavellons, on en cadascun d'ells sempre trobem algunes de les grans editorials amb les seves enormes exposicions i zones de jocs. La Galeria era una zona de pas entre pavellons, on estava la restauració amb llocs de menjar ràpid, xinès, frankfurts, kebabs ... I també era zona d'activitats per a nens i no tant nens, amb puzles gegants, gomes de salts, etc.

Només entrar et trobes botigues que ja et fan salivar, sobretot si entres pel pavelló 1, ja que aquí es troba la temptació més gran, l'anomenat "Pasillo de la muerte" entre els Amatents.

Aquesta zona aquesta envoltada de tendes, que tenen munts de jocs molt rebaixats de preu i novetats a un preu assequible. La part més visitada de tendes de jocs és una que queda tancada i tenen un accés d'una banda i sortida per l'altre. La cua que es forma per entrar sol ser llarga. Aquesta tenda és la que dóna nom al famós passadís de la mort, els seus saldos i gangues són espectaculars. Jocs des de 5 euros a altres quantitats que van renovant cada dia diverses vegades. La seva visita és obligada, encara que el seu punt negatiu és que la majoria de jocs estan en alemany.

Això no evita veure coses que al principi sorprenen, però després et sembla d'allò més normal. Gent comprant amb maletes o carretons de la compra per carregar les caixes dels jocs. A partir d'aquí és un sense fi d'estands, on ens anem trobant les diferents editorials, amb les seves novetats i les seves taules plenes que fa que et converteixis més en tafaner que en jugón.

 

Sempre fa especial il·lusió trobar-te amb varis dels molts autors, uns de més renom que d'altres, però tots atents i cordials.

També vam passar pels molts estands d'editorials espanyoles, on vam veure i intercanviar impressions. A Pak de GDM, a Xavi Garriga i tota la tropa de DEVIR, César de SD Games, Oriol d'Orca Jocs, tots feliços i contents de com els anava en la fira. També i alguns autors nacionals que rondaven per aquí, com a Eugeni Castany, Toni Serradesanferm, Jesús Castro, Roberto Fraga, o José Antonio Abascal...

 

Per aquí també rondava amb la seva càmera en mà, Ushikai d'Anàlisi-Paràlisi i també Benja de DEVIR, que caminava atrafegat amb les seves entrevistes.

Una de les coses que més gràcia fa de la Fira d'Essen, són alguns dels jocs en format gegant, com el Klask, el Flick em up o el Meeple War entre molts altres.

Evidentment vam provar uns quants jocs, no tants com haguéssim volgut, tot i que alguns realment em van agradar com l'Adrenaline, on vam tenir una interessant partida amb uns colombians residents a Barcelona (casualitats del món).

I alguns altres que no em van acabar de convèncer com el Colony o el Raise Your Goblets, malgrat la simpàtica demostradora.

 

Ens va fer també especial il·lusió veure els estands de jocs dels quals algun amatent som backers com "This war of Mine", "Kharnage", "Heroes of Normandie" de cartes, "Vikings Gone Wild" i "Anachrony".

També vam provar el divertit "Unusual Suspects" on vam quedar ben retratats. Potser va ser el moment més divertit de tota la fira.

I com sempre si més no t'ho esperes, apareix aquella gent, amb la qual comparteixes hobby i moments en moltes èpoques de l'any en altres esdeveniments, els de Stas Tarat i els de "El Salón de los Héroes".

En resum va ser un cap de setmana ben complet, compartit amb els companys del Club Amatent, sense els quals no m'ho hagués passat igual de bé.

Aquesta és una experiència que tot jugón ha de viure almenys una vegada a la vida, i he tingut la sort d'anar quan la fira està en el seu màxim esplendor. Espero repetir companys del Club Amatent!