Ressenya: Not Alone

A la sessió especial de Halloween de Sant Vicenç dels Morts vam gaudir de motles activitats i vam poder jugar a nous jocs que molts assistents van adquirir a Essen. I la gran sorpresa ha estat la novetat de GDM, on es van realitzar moltes partides amb molts dels exemplars dels qui van anar a Essen, el van provar, i el van comprar perquè els hi va agradar. Un joc molt divertit que a continuació explicarem.

Introducció

Som els tripulants d'una nau que s'ha estavellat en un aparentment planeta abandonat. Haurem d'anar caminant pels seus indrets fins arribar a la fugida. Però hi ha un monstre maligne que ens farà la gitza i que intentarà arribar abans que nosaltres a la nau. Qui aconseguirà el seu objectiu abans? Viuràs una aventura al més pur estil Alien i el seu terror psicològic!

Mecàniques

Al joc hi ha 2 bàndols: un jugador fa de bèstia i la resta fan de supervivents. Hi ha un seguit de cartes que mostren unes ubicacions (estan numerades de l'1 al 10 però la numeració no influeix en res). Es comença amb un set inicial del 1 al 5 (la resta d'ubicacions es poden guanyar al llarg de la partida). Cada jugador juga una carta boca avall que serà a quina de les ubicacions es dirigeix. Els jugadors poden parlamentar entre ells a on decideixen anar, però compte perquè el monstre omnipresent us està escoltant! (podeu mentir per enredar al monstre o, simplement, jugar la carta sense dir res). Quan tots els jugadors han jugat una carta, el jugador que fa de monstre ha de endevinar a quina ubicació ha anat com més quantitat de jugadors millor. Els jugadors han de mirar que no encertin on són i el monstre deduir on han anat! Al principi pot ser complicat de cara al monstre, però a mesura que els jugadors juguen les seves cartes es van quedant sense i es pot endevinar més fàcilment a on poden anar. No obstant, els jugadors poden recuperar cartes perdent vida o fent servir habilitats de les cartes. És un joc de psicologia d'encert, i de mirar no fer evident què faràsi tindre la major quantitat de cartes a la mà per a què al monstre li sigui més difícil deduir on aniràs.
 

Amb tot això, hi ha unes cartes d'habilitats que ajuden a fer jugades extraordinàries tant al monstre com als jugadors (el monstre sempre juga una al seu torn). Això fa que es succeeixin més casuístiques al llarg de la partida que li dóna un bon ventall de varietat i emoció. També val a dir la importància de les ubicacions, on cadascuna et dóna un benefici bàsic al llarg del joc. Unes et permeten guanyar qualsevol de les cartes del 6 al 10, altres et permeten avançar més ràpid cap a la nau, altres et permeten recuperar cartes jugades per retornar-les a la nau, guanyar cartes d'habilitats, o jugar dos cartes i escollir una, etc. Això és important perquè segons les teves necessitats el monstre pot deduir on aniràs, tanmateix si dedueixes que el monstre deduirà que aniràs allà potser decidiràs anar a un altre lloc per a què no et trobi. Complexe, oi? Aquestes deduccions i l'ús de les habilitats en el moment precís són els punts forts que fan estratègic aquest joc, i per això agrada tant!

Impressió general

Realment és un joc que hem trobat completament equilibrat per ambdues bandes (tant per al monstre com per als supervivents). Qui fa de monstre té la sensació d'anar més perdut o amb més negit, però si té l'encert necessari són els supervivents qui ho passen malament ("malament" en el bon sentit de la paraula, és a dir, amb "divertit patiment"). Pot semblar que és més difícil encertar que dissimular, però el propi joc ho compensa fent que el recorregut dels supervivents sigui més llarg i que a les últimes passes el monstre pugui escollir dos ubicacions en comptes d'una. També hem de pensar en beneficis de cartes que fan que deshabiliti cartes d'ubicacions o que tregi vida malgrat no fer avançar el seu track de moviment si es coloquen en certes cartes quan es juguen certes habilitats, etc. Una de les claus estratègiques és que a priori els supervivents aniran a les cartes que donen més beneficis però també seran les cartes on segurament vagi el monstre. D'aquí la lectura psicològica. Fer-se amb moltes cartes diferents també pot confondre al monstre, però el monstre pot decidir anar a l'ubicació que te les dóna per evitar que s'activi l'habilitat i faci avançar el seu track per haver trobat un supervivent. Així s'equilibra, ens sembla un joc rodó en aquest aspecte!

Conclusió

Podriem definir el joc com a un joc familiar amb molta estratègia i, sobretot, lectura psicològica en deduir què farà el rival. No hi ha un model estratègic a seguir perquè si sempre fas el mateix i el monstre ho sap t'acabarà trobant ràpid. Però fer-se amb cert beneficis en el moment adient pot ser determinant, però estem en lo mateix, que si el monstre ho detecta t'ho pot enllegar tot en l'aire. Les múltiples partides que vam fer van ser a molts jugadors, que és com millor funciona, tot i que jugar a pocs jugadors no destrueix l'experiència de joc i és també gaudible. En definitiva, un joc molt divertit, amb imaginació pot ser inmersiu tot i que com a tots els jocs amb cartes pots arribar a centar-te més en la mecànica que en la temàtica, però això va a gustos.