Crònica de "Sant Vicenç dels Morts" (29-10-2016)

Arribem d'hora per a poder tenir els rellotges a punt pel torneig de Carcassonne. Només entrar ens trobem amb una decoració molt vistosa, sembla mentida com la gent del Club Amatent es curren l'esdeveniment: pots amb coses en conserva, cadàvers fets amb bosses de plàstic i gomes, un photocall basat en "Stranger Things"... avancem i veiem com els nois de l' "Escape Room" ja ho tenen tot enllestit. L'expectativa de l'activitat és alta doncs a fora hi ha com unes 20 persones amb ganes d'entrar.

 

Pugem a dalt i veiem un servei de bar brutal i a uns preus que fins i tot nosaltres podem assumir. Prenem un refresc i s'obren les portes. Al cap de pocs minuts es comencen a omplir taules amb gent amb ganes de jugar i a la sala del torneig uns 20 participants esperen.

 

Després de parlar amb els amatents que participen en el torneig, m'adono que el nivell era bastant alt. Aprofito per estimular-me amb sucre i m'acabo el refresc de cola i el tros de pastís. I amb tota la il·lusió del món, al tractar-se d'un 1 vs 1, sé que em tocarà amb "algun García" (se suposa que els millors del Club Amatent jugant al Carcassonne), em disposo a començar.

 Una vegada tot a punt, es va procedir al repartiment de contrincants. Aquest torneig era eliminatori a 1 vs 1, i ja a la primera ronda em va tocar l'Òscar, l'actual campió de Catalunya.

Em va fer moltíssima il·lusió, perquè tenia comptes pendents amb ell, a més de portar-me súper bé.

Va ser una partida molt igualada, en la que vaig acabar robant just la peça que no va permetre que em guanyes, guanyant així la partida i prenent-me la venjança. En acabar em va dir "Ara has de guanyar el torneig, perquè jo hagi perdut contra el campió", així que em vaig posar mans a l'obra, ja que les sensacions eren molt bones.

A la segona ronda em va tocar un tal Marc, al que no coneixia, però del que ja m'havien dit que havien vist guanyar diversos tornejos. Una altra partida dura, robant just el que necessitava i aconseguint guanyar de nou. Cada vegada em sentia millor, més capaç i ja només em quedaven dues rondes per davant.

A semifinals em va tocar amb Quim Pérez, amb qui tinc el luxe de compartir el blog "Perdedor de Mesa". És curiós, perquè precisament vaig començar a escriure-hi jo els articles sobre Carcassonne perquè ell no es considera suficientment bo per fer-ho. I fixa't, ell va arribar a semis!! Partida molt molt maca, amb molts nervis per ambdues parts, en la que de nou vaig robar la peça justa per no perdre.

No sé si l'estat en el qual estàs influeix a l'hora d'agafar fitxa, com solen influir en els daus, però la veritat és que tot semblava acord. Els meus grangers entraven, estaven als projectes en què havien d'estar, no se m'oblidava res...

I va arribar la final. Contra Carol, que havia deixat pel camí al seu germà Daniel Garcia.

Si tenia unes ganes boges de jugar contra algun dels dos una partida del torneig, a més 1 vs 1, ara tindria l'oportunitat de fer-ho jugant-nos un torneig. Una estona de descans per anar al bany, la càmera de Toni Capablo preparada i comença la partida. Tot està igualat, amb ambdós jugadors atacant els projectes rivals i defensant els propis, sota l'atenta mirada del públic. Carol es queda a una fitxa d'entrar en diferents projectes meus, però en tots els seus casos han de sacrificar momentàniament un meeple mes, el que em dóna cert temps per posar terra de per mig, perquè quan entri no es posi per davant. Pren les fitxes que necessita i aconsegueix de tornada 2 meeples, aconseguint entrar el tercer granger i fer un gir a favor seu, just quan jo portava ja 5 o 6 fitxes intentant posar el meu. Al final no aconsegueixo posar-lo i em guanya per aquest tercer granger.

Al acabar la partida m'indica com podia haver-lo posat i porta tota la raó. Aquest és el tipus de rivals que m'encanta, el que no et perdona un sol detall. Al final subcampionat i meeple de Halloween com a trofeu, a més de les classes que m'enduc de la resta de rivals.

 

 

 

 

Després d'això, la xicota se'n va anar a jugar a la partida de rol de "Cultos Innombrables" i jo em vaig posar a deambular i veure que s'hi feia. Al cap de poca estona ens vam posar a sopar i vaig poder provar una "Pizzari" i atipar-me tot el que vaig poder. Es van demanar 30 pizzes familiars per a més de cinquanta persones

Un cop va continuar la sessió, partides de "Escuela de Pingüinos" (un joc de flicking, empenyent pingüins com es feia abans quan jugàvem a les xapes) i de Concept: un party d'endevinar paraules a través de conceptes amb les homerules de Jansy. Després ens vam animar a participar al Trivial edició Halloween que es va empescar en Pepus.

I va arribar l'hora dels sortejos. Crec que van ser més de 5 premis els que es van sortejar entre el públic que encara durava. Llàstima no haver aconseguit el Tokaido.

 

La nit no s'aturava, i després de guanyar una hora extra, vam continuar amb partideta de "Splendor", a càrrec de Juanan (mil gràcies per ensenyar-lo) i per acabar la jornada partida a "Incómodos Invidatos" (que xulo que és!!!) cortesia de Quim Pérez, per a qui és un dels seus jocs preferits.

Tornada a casa amb tren, a les 8 i pico del matí intentant no adormir-nos i no passar-nos de parada. Avui ens hem despertat a les 16:30 d'allò més satisfets.

Moltes moltes gràcies a tota la gent del Club Amatent per la immensa feinada feta (una vegada més i ja en van un munt), per l'hospitalitat que sempre tenen, per estar sempre amb les portes i els braços oberts amb tothom. Sou genials, de veritat.