Crònica V Olimpíades Lúdiques

 

Glups. Fer la crònica de les V Olimpíades Lúdiques. Quin compromís. Trobar les paraules adients per poder copsar el resultat de l’esforç, la gestió i, sobretot, la il·lusió de tot un reguitzell de persones que, sense cap afany de lucre o prestigi, sense donar-se importància ni voler destacar, han estat capaços de crear un espai on els amants dels jocs de taula, puguin fer-se seu el dia. Doncs començaré per donar les gràcies a tothom que hi ha intervingut. No vull dir noms perquè tinc por de deixar-me’n algun.

Podríem dir que tot comença a les 8 del matí de dissabte, però no. Divendres a un quart de dotze de la nit, un grup de persones enviaven una foto on se’ls veia carregant piles després de deixar-ho tot envestat per l’endemà; vuit hores més tard hi havia un altre missatge que deia “anem cap allà”.

Inassequibles al desànim ni al cansament.

A les nou del matí ja hi havia força moviment de gent arribant, prenent les acreditacions i apuntant-se per poder participar de ple. Un festival de colors on destacaven les samarretes que lluïen els diferents participants de clubs d'arreu. La cafetera funcionava a demanda, algú va portar croissantets variats que pujaven l'ànim (almenys un farcit de crema: certifico). Hi havia refrescs i aigua.

Taules a dins i a fora del gimnàs de l'Escola Juncadella que és la que ha acollit aquest esdeveniment ja que un dissortat entrebanc ha fet que no es poguessin dur a terme on estava previst d’inici; cadires col·locades, lavabos,... pissarres on hi havia apuntats els horaris on els “atletes” haurien de competir, els diferents clubs per portar un control dels resultats; la ludoteca, perquè tothom pogués jugar com en una tradicional sessió de dissabte; el Mercamatent que va desbordar qualsevol expectativa. Van ser molts els jocs que es van posar a la venda i, encara que no es van vendre tots, hi va haver un treball constant (sembla que tothom vol fer espai a casa per poder acollir més jocs...); també hi havia una gran pantalla de televisió per poder projectar les cartes del Welcome i veure en directe el sorteig del final del dia.

Aquesta és la foto que puc fer però el bonic d’aquesta imatge era l’emoció, l’alegria, l’ànim, l’entusiasme que es destil·lava. Jugar amb gent que ve d’arreu, que no coneixes però amb la que tens, si més no, una cosa en comú: la passió pels jocs.

Tot i que va haver algun canvi d’horari els jocs es van fer. Hi havia àrbitres per controlar que no hi hagués cap problema.

Al matí van començar els torneigs. Els primers van ser el Junk Art (Ludonova), Dune:Imperium (Asmodee), Magic Maze (2 Tomatoes) i Flamme Rouge (Devir).

 

  

 

El dinar va ser un èxit. El Trival va poder preparar i servir 83 menús en taules que aplegaven els comensals per clubs. Vam quedar ven plens. El xivarri també va ser frenètic i constant (i si no, que li preguntin a la Rosa que tenia mal de cap).

Ja amb la panxa plena, estavem tots preparats per continuar amb els torneigs. Quedaven el Cubirds (Maldito Games), Cascadia (Delirium Games), Istambul Dados (TCG Factory) i el Welcome to el Perfecto Hogar (SD Games) i... decidir el guanyador del Dune.

 

 

 

 

Al final del dia, a l'entrega de premis hi van estar presents les autoritats del poble representades pel batlle Sr. Miquel Comino, el regidor  Sr. Juan Ramon Torres i la regidora Sra. Paqui Capellades. També vam rebre la visita d'altres regidors de l'oposició el Sr. Arnau Mata i la Sra. Yolanda Artigues. Tot van trobar excel·lent l'activitat que es duia a terme i la promoció que significa per la nostra ciutat.

Un festival d'aplaudiments posava punt i final a l'esdeveniment quan es van repartir les medalles d'or, plata i bronze pels diferents classificats. L'explosió d'alegria no continguda que van experimentar els membres del Dado Enroscado quan es proclamaven campions d'aquestes olimpíades. Moltíssimes felicitats, segur que això us esperona a seguir superant-vos!

Bé abans d'acabar es van sortejar els jocs que havien estat esposats a "l'escenari" durant tota la jornada. Ja sabem com va això oi? Crits d'alegria, de sorpresa i, especialment, els crits de "tongo" "tongo" tant tradicionals en aquests casos.

  

Es va poder recollir tot amb moltes mans participants i ja es va començar a pensar en l'avaluació dels resultats per a poder millorar en les properes. Es va parlar d'iniciar aquest procès a l'endemà per no caure, com acostuma a passar, en haver de resoldre els problemes a última hora.

Es podria dir que Amatent no va quedar ben classificat i és ben cert però a mi, el sentiment que m'ha quedat és el de victòria. Victòria de que tot anés sobre rodes, que la gent estigues a gust, que fos àgil i divertit, que els amatents hagin preferit aconseguir que tot anés sobre rodes abans que no pas guanyar. Per tant, nosaltres també som guanyadors, si no de la copa de clubs, si de la satisfacció de la feina ben feta. No trobeu?

Us deixo entretinguts buscant-vos a la foto finish!!