Primera crònica des del local provisional d'estiu del Club Amatent a la Sala Narcís Lunes (antiga biblioteca de Sant Vicenç dels Horts). Un local que ens permetrà allargar les jornades durant tot el dia, per tant, també ens permetrà l'entrada de jocs de major durada i complexitat. Tot i això, els jocs de sempre i els familiars continuaran sortint a taula, això sempre dependrà de la gent que vingui a jugar amb nosaltres.
Com a conseqüència de poder-hi estar tot el dia, l'assistència va arribar quasi bé a unes 30 persones, més de 20 pel matí i molts d'altres que van repetir per la tarda. Amb una temperatura superior a l'habitual de la biblioteca, els Amatents van ficar-se d'un principi amb jocs com l'Ygdrasil, un joc col·laboratiu de lluita contra déus nòrdics amb ajuda d'elfs i víkings:
Paral·lelament es disputava una cerca de tresors a l'illa de Tobago, un joc (com l'anterior) que entrava per primer cop a una Sessió del Club Amatent, de gran bellesa visual i que va deixar un molt bon regust de boca, aconseguint que ja s'hagi sol·licitat per tornar a sortir a taula en les properes sessions:
Paral·lelament a la partida d'Yggdrasil on, per cert, hi va haver una dura derrota de tots els jugadors enfront el joc, sortia entre els Amatents més joves el Finstere Flure (també anomenat Fearsome Floors), un joc on has d'escapar d'un laberint tot ple de personatges perseguits per un monstre (podeu veure un vídeo molt explicatiu d'en Miquel Jornet enregistrat a Gavà TV ja fa un temps):
Aquest joc va sortir un altre cop a taula amb un altre grup de jugadors diferent, just el mateix que havia estat derrotat anteriorment a l'Yggdrasil; es veu que encara devien tenir ganes de gresca:
I continuant amb l'intercanvi de jocs a les taules, també va tornar a sortir el Tobago amb altres jugadors; finalitzada la partida, es va triar un filler anomenat l'Ubongo Duel, germà del ja comentat Ubongo:
Un altre grup dels assistents d'aquell matí se'n va anar d'excavacions a través del joc Pergamon, el qual ja vam comentar a la crònica de la 6a Sessió i que podeu recuperar allà mateix; el mateix grup, a l'acabar amb una molt bona feina arqueològica de l'Aleix, ell mateix es va oferir a ensenyar una de les seves passions: el Keltis (pels qui no el conegueu, heu de saber que els seus gustos tendeixen sempre cap a mecanismes abstractes elaborats i s'allunyen dels daus, coneguts ja per "culpa" seva dins el Club Amatent com els jocs "tira-tira"):
Les últimes partides del matí van ser per l'Stone Age (joc que va fer furor entre els membres del Club Amatent durant la seva participació a la Fira de Granollers), un Tikal magistralment ensenyat pel Jansy (on s'han d'obrir expedicions a la recent descoberta de l'Amèrica indígena) i una impressionant partida al Goa, un joc que potser no atreu tan visualment com d'altres jocs però que té uns mecanismes de compra-venda d'espècies molt aconseguits (encara que és un joc recomanat per a jugadors d'un nivell mitjà-avançat) i que va acabar amb una ajustada victòria a favor d'en Freddy:
Ja per la tarda hi va haver moviment d'Amatents, uns se'n van anar degut a compromisos familiars, d'altres es van quedar i també hi va haver incorporacions noves, com els fills del Danny, que cada cop s'ho passen millor entre nosaltres. Aquests van començar a jugar a un Colonos de Catan (per petició pròpia):
En acabar, a la mateixa taula es van incorporar jocs més lleugers per dos motius principalment: primer, pel tema d'edat i que els més joves juguèssin a jocs de la seva mida, i segon, per l'acumulació de partides durant tot el dia la qual et deixa el cap una mica embotat... Així van sortir a taula un Pingüinos! i un Pocket Rockets de construcció de naus per anar a l'espai (tot i que dies després ens vam adonar que hi va haver una regla que no es va aplicar del tot bé):
La jornada la vam tancar amb un La Furia de Drácula, un joc que va encetar molta polèmica al nostre fòrum entre els jugadors que descobrien el joc per primer cop degut, possiblement, a la seva falta de coneixement del reglament... En aquest joc es tracta de perseguir i atrapar per tota l'Europa occidental i oriental al príncep dels vampirs mitjançant molts condicionaments en joc (cartes d'eventualitats; cartes d'armes i de poders; moviments per carretera, per mar i per ferrocarrils; etc.). Finalment Dràcula va escapar i, a més, ho va fer matant a un dels seus caçadors el qual no va poder fer absolutament res contra ell.
Bona crónica pero thas deixat pel cami les partides al Modern Art i al Battleline :-/
Al no tenir fotografies ni me n'he enrecordat!!!