16 de març de 2016

Crònica 93a Sessió (05-03-2016)

0 comentaris
 
Tornem un cop més amb una nova sessió amatent, ple de jocs i persones amb ganes de passar una bona estona. Aquest cop hem gaudit de dos esdeveniments importants, la visita de la televisió de Sant Vicenç dels Horts que ha grabat un petit reportatge per promocionar el club i l'assistència d'un nou joc prototip que està tenint molt d'èxit i que tot just acabar la sessió van començar amb el micromecenatge. Parlem del Goblins en la Mina, que segur que us sona perquè han visitat moltes fires i esdeveniments lúdics.



Com deiem, el joc estrella de la sessió va ser el encara prototip Goblins en la mina, i que podeu trobar adquirir per verkami. El joc és un filler de cartes molt dinàmic amb una mecànica força interessant: gires la carta i has de tindre un obrer o mantenir-la en la mà i obtindre el benefici de la carta. En aquest aspecte té força similitut amb San Juan. També generes estàncies que donen algun benefici i tindre els teus treballadors (per construir o pasar a professionals) i els professionals que són goblins amb un rol determinat (lluitador, mag, polític, etc) que donen un altre tipus d'avantatge. Un cop tens la teva "mazmorra" mitg contruida, pots explorar la mina, on et pots trobar monstres, or o impediments. Com veieu, un joc molt variat que es juga ràpid però on has de tenir present varis torns vista que dependrà de lo que tinguis a la mà i lo que vulguis fer vers lo que et pot esdevenir en els diferents itineraris que pots pendre. Un joc que està tenint molt d'èxit i desde el club amatent recomanem.







Com no podia ser d'una altra manera, vam realitzar la grabació d'un petit anunci/reportatge del què són les sessions amatents per a la televisió de Sant Vicenç dels Horts i que podeu visualitzar en aquest enllaç.  




Una novetat al club ha estat la versió per a dos jugadors del famós joc d'Asmodee, parlem del 7 wonders Duel. Una versió molt diferent del joc original però que ofereix noves impressions lúdiques i que funciona prou bé. La gran avantatge respecte la versió amb més jugadors és que en aquesta versió depens només de tu mateix per guanyar. No sabem si el jugarem molt perquè solem agrutinar grups grans de jugadors, però si és per la seva qualitat segur que veurà taula més sovint. També vam aprofitar la sessió per jugar al joc original.






Un joc que no te gaire fama actualment però que té molt bona qualitat lúdica és el joc istanbul. Un joc on cada partida és sempre diferent, ja que el "taulell" compost per varis cartonets amb informació de lo que fan es van distribuint sempre de manera diferent, i en base a això vas realitzant accions al més pur estil eurogame i amb l'ús de daus (que encara que aquest fet aporta cert atzar no esgerra l'experiència lúdica, al menys si anem amb la idea de jugar a un filler bastant tàctic). Realment va agradar molt i el vam poder gaudir gràcies a la ludoteca personal d'un dels nostres amatents.



Un altre gran eurogame que vam jugar a la sessió és el Troyes. Un joc on els daus no juguen un paper atzarós, ja que ja una interessant mecànica de gestió de daus. Hi ha diferents localitzacions on anar amb els teus meeples que determina el futur ordre de joc i les accions. Un joc molt estratègic que tot i que al principi pot ressultar enrevesat un cop et posses a jugar és més senzill. El que no és senzill és esbrinar com guanyar! Per aquest motiu veu molta taula al club.





Un altre gran clàssic dels eurogames és un joc que fa bastant que no jugavem. Parlem de The Speicherstadt. Un joc bassat en un fet real històric on van passant les estacions de l'any fins que tot finalitza amb un incendi. La cronologia esdevé amb unes cartes que es van destapant quan tothom ha col·locat els seus treballadors. Hi ha diferents rengleres on situar els meeples en qüestió de la carta que vulguis, i se la queda qui té més majoria, amb això aprofites per generar recursos si la teva carta en genera, o guardar-los si tens cartes per guardar, o agafar cartes que tenint-les et dóna punts de victòria si acompleixes uns determinats criteris, i convinant els recursos que et demanen també en fas. Un joc molt obert a nivell estratègic perquè depen de l'efectivitat en les majories, de les cartes que surten si agafes les que desitges, certa planificació, etc. Es podria dir que és un filler molt entretingut, potser no per jugar una partida cada dia però sí per passar una bona estona de tant en tant. 




No podiem deixar de jugar a un grandíssim joc en relació al seu tamany, parlem del Pequeñas Grandes Galaxias. Un joc senzill però amb molta pressa d'eleccions, on has de gestionar de la millor manera possible les accions que et donen els daus. Amb això decideixes evolucionar la teva nau, anar a la cacera de nous planetes que et donen potencialitats (fer-ho abans no s'avanci un rival) o simplement aprofitar el favor del planeta si encara no l'ha adquirit ningú. Una cosa que està molt bé és que si tens determinat recurs pots imitar en qualsevol moment l'acció d'un rival quan la realitza, fet que permet no queixar-se si no pots fer accions perquè no et surt la tirada de daus. Realment un joc molt ben pensat amb molta estratègia que tot i ser senzill podem parlar d'un gran joc si tenim en compte el seu tamany. Pocs jocs tan petits aporten tant! A més a més té un sistema d'1 jugador que està força ben plantejat, tot i que la gràcia és jugar amb molta gent.



Pel que fa a Party Games un que va triumfar i molt va ser el famós ¡Interferencias! Ja sabeu, el joc de dibuixar un objecte que et diu una carta, i el següent jugador a de dir què és mirant només el dibuix, i el següent dibuixar lo que ha interpretat l'altre que era el dibuix, etc. Ve a ser com el joc del telèfon però amb dibuixos, que de mica en mica es va deformant el contingut inicial. Un joc de molt de riure garantit que funciona molt bé en grans grups i a més a més amb gent que deixi l'estratègia de banda i vulgui compartir una estona de riures. Un gran joc sense cap mena de dubte.



Com a novetat familiar tampoc podia faltar el mític Mysterium. Un joc que es podria definir com una mescla entre Cluedo i Dixit. Cada jugador té que endevinar un assessí, un joc del crim i una arma. Però ho fa per mitjà d'unes pistes oníriques que dóna qui fa de fantasma. És a dir, un jugador és l'encarregat de donar pistes i la resta han d'interpretar la carta o cartes que juga a què pot fer referència. És un joc cooperatiu, com més aviat s'endevina més pistes tindràs per desxifrar el definitiu crim. Un joc amb unes cartes molt boniques del dissenyador del Noah o de la tercera baralla de dixit. Un bon joc familiar i més si us agraden els cooperatius.



Un altre bon cooperatiu és El desierto prohibido. La segona versió del famós joc cooperatiu de Devir, però aquest millora certs aspectes de l'anterior isla prohibida. Aspectes com que les losetes es mouen i en comptes de desapareixer s'ensorren, o el mesurador de deshidratació que afegueix un nou aspecte a tenir en compte per evitar morir definitivament. Tot i que visualment sol agradar més la isla prohibida val a dir que a nivell de jugabilitat és molt millor el desierto prohibido. Un joc que ho passes realment bé si el jugues de tant en tant i que recomanem molt al club amatent, i més si juguem en caire familiar.




I un joc divertit que juguem de tant en tant és el joc d'apostes Horse Fever, que té un esbojarrat sistema semitàctic on hem de fer apostes pels gossos guanyadors i que genera dinàmiques molt interessants.




Un altre gran clàssic de dinàmica esbojarrada és el famós The Island. Ja sabeu, una illa que s'enfonsa i és plena d'animals assessins marins com balenes que destrueixen vaixells, taurons que es menjen nadadors i dracs que destrueixen naus i mengen nadadors. Tenim uns meeples del nostre color que hem de salvar, cadascú amb un valor, guanya qui té més valors salvats (és a dir, si salves dos nadadors de valor 1 i un altre en salva un de valor 3, guanya el segon). Un joc de puteig i incertidumbre esbojarrat on pots mirar de fer pactes. Una de les claus és enrecordar-se quins meeples tens de gran valor i salvar-los, jugant amb la psicologia dels rivals (que es pensin que salves un de mediocre! No facis palés quin és el meeple que vols salvar perquè té gran valor!)





Tampoc podia faltar a la sessió el nostre estimadíssim Splendor. El joc d'aconseguir cartes mitjançant recursos, i les cartes ens serveixen com a recurs del tipus indicat i abaratir el cost en un futur. S'han de fer 15 punts de victòria el més aviat possible però tenint en compte que tothom tindrà els mateixos torns i si fas 15 i algú et supera perds. Un joc molt tàctic on, a més a més, si compleixes uns requeriments de tipologies de cartes abans que ningú guanyes un tokken que et dóna molts punts de victòria. Pots reservar-te fins a 3 cartes del taulell per a què ningú te la prengui. Tingues compte de al emportar-te una carta no aparegui una de nova que beneficii al rival. Puteja les accions dels altres i fes-te amb la carta que major profit puguis treure. Un gran joc tàctic que ens encanta al club i que és ràpid de jugar (uns 30 minuts). 



Un joc molt mític que juguem poquet perquè no solem jugar a 2 jugadors però que és dels millors per a aquesta quantitat de jugadors és el Mr Jack a Nova York. Un joc ambientat amb el famós assassí Jack el desbudellador que perpretava crims a Londres sense ser descobert. Aquest joc, que té cert aire al plantejament dels escacs, tracta de moure's per la ciutat matant sense que sospitin de tu. L'altre jugador pregunta a les víctimes per quines zones ha vist què i amb això ha de deduir on és en Jack abans no sigui massa tard. Un bon joc, sense dubte. També comentar que, amb mateixa temàtica però diferent mecànica, és el Sombras sobre Londres, un joc on vas matant putes (LOL) i la resta de jugadors fan de policies. És un 1 jugador (qui fa de Jack) contra la resta (policies), els policies investiguen el rastre per on ha passat el Jack i el Jack ha d'anar desde la víctima fins al seu cau, però molt de compte que no quedi una estela claríssima d'on viu o els policies l'estaran esperant! Un joc molt curiós i divertit, l'únic que qui fa de Jack ha de saber jugar perquè els moviments són secrets i han d'encaixar bé.



Per acabar us deixem amb la resta de jocs. I us deixem amb una bonica imatge de plà de detall del taulell del Catan mentres es realitza una partida que fa molt de goig.













Ens veiem a la propera sessió, on recordeu: estrenarem un prototip de GMD del famós autor Toni Serradesanferm (creador del gran Victus i molts altres jocs). Aquesta sessió vam jugar al popular Noches de Sangre de la mateixa editorial i que tant d'èxit té, i per lo que hem escoltat el prototip que estrenarem la pròxima sessió anomenat "Destroy BCN" té pinta de convertir-se en un gran éxit de la editorial. No us el perdeu!


usuari/s connectats