Diumenge 30 d'octubre. Et lleves que ja és de dia. Estàs emboirat. Tens mal de cap. Quan passes pel davant del mirall t'espantes al veure una cara ullerosa d'ulls petits. Et poses les ulleres i tornes a mirar a aquell desconegut i... sorpresa! Descobreixes que ets tu. Comences a pensar què ha pogut passar i, és llavors quan per la comisura dels llavis se t'escapa un somriure: M'ho vaig passar bé!
No sé si paga la pena explicar tot el que vam poder viure.
No puc passar d'aquí sense, un cop més, agraïr l'esforç a tothom que ha aconseguit que això sigui possible. A més de moltes altres coses (bones, per descomptat) sou uns cracks.
Ens vam trobar un local preparat per a rebre molta gent i que estiguessin bé. La decoració era original, divertida i al temps impressionant. Jo mateixa pujava escala amunt quan veig de cua d'ull que un retrat d'una preciosa nena de finals del segle XIX, se li transforma la cara i esdevé una nena diabòlica. Wow, em vaig quedar garratibada, esbalaïda i de l'esglai vaig estar apunt de fer un crit. Evidentment vaig dissimular i vaig seguir com si tot allò fos el pa de cada dia (ningú pot veure que t'espantes, si no acabes sent l'ase dels cops).
Com podem veure hi havia qui estava molt ficat en el seu paper tot preparant el terreny.
Un heroi de Marvel? No, una aranya peluda!





Les taules són suficientment grans com per poder desplegar jocs que ocupen un bon espai.
Aqueste fotos són del torneig de Wellcome hacia el perfecto hogar amb zombis.
L'Eloi explica les normes d'aquesta variant.
Hi va venir gent disfressada.
Aquí podem veure com dos bons fantasmes intenten escapar de la Nora... pobrets...
Al final va haver-hi un empat per punts que es va resoldre pel nombre de parcel·les. Va guanyar la Natàlia.
Cares noves
Coneguts i desconeguts
Grans i petits
A les 20:00 estava prevista la partida de MONSTER SLAUGHTER
Felicitats Natàlia, primer cop que jugues i guanyes. Espero que et tornem a veure!
Es va procurar que, si no tots, la majoria dels infants, tinguessin premi.
Mireu quines cares d'esperança i alhora de noséperquèperòamimainoemtocares.
I... quina alegria quan toca!
No sempre...
Després del primer sorteig, continua la nit. No cal recordar que en aquesta ocasió jugar de 18:00 h a 06:00 h representava jugar 13 hores. Ja és la segona vegada que coincideix el canvi d'hora amb el SVM
"Inasequibles al desaliento"
Amb fred,
amb calor,
amb son
Uff, quan et toca ser responsable tal dia com aquest...
I... pels que vam aguantar, el sorteig de les 05:00 h.
Publica un comentari a l'entrada