Crònica 84a Sessió (03-10-2015)

Tornem una sessió més carregats de partides i emocions, com de costum. Aquest cop, però, ha disminuit força l'assistència (potser pel mal temps). Tot i així, hem estat una trentena d'assistents entre els assistents del matí i els de tarda, una xifra prou considerable i important dins dels esdeveniments organitzades periódicament a les associacions del sector.

El joc mai jugat a l'amatent d'aquesta sessió ha estat Nexus Ops. Un divertit joc de lluites siderals on cada jugador pórta un exèrcit i ha d'anar complint uns objectius que mantenen en secret al llarg del joc. Això comporta que es moguin per diferents llosetes que tenen uns efectes favorables o desfavorables depenen del tipus de monstre que hi portis. Al ajuntar-se amb altres jugadors lluiten. Es podria definir com una mena de risk amb certes implementacions de wargame, tot en una durada de 2 hores. Va despertar bones vibracions entre els qui el van jugar.

I el joc que més èxit va tenir a la sessió en quant a quantitat de partides realitzades (fins a 3 de diferents) va ser el popular Splendor. Un joc senzill amb moltíssima estratègia, on has d'anar fent punts per mitjà d'unes cartes (algunes donen i altres no). El que sempre donen les cartes són recursos que ja no et caldrà aconseguir. Els recursos es poden rebre realitzan una acció de pressa de recursos, tot i que a la llarga quan tens moltes cartes quasi no et fan falta. A més a més hi ha uns bonificadors per aquell que aconsegueixi una quantitat concreta de cartes. El joc està molt equilibrat perquè les cartes més barates no solen donar punts i les més cares en donen més, per lo que a mesura del què vaguis aconseguint et serà més fàcil fer-te amb unes o amb unes altres. I pots esgerrar el plà a més d'un si et reserves cartes (on a sobre et donaran un recurs-comodí) (pots reservar fins un màxim de tres alhora). Realment un joc molt complert que justifica el que es jugui tant.

Per no perdre la costum també es va tornar a jugar a un joc de zombis: aquest cop va ser el torn de Huída de Silver City. Un joc que va tenir molta repercusió lúdica en el seu moment degut a que el va realitzar un dissenyador espanyol i va ser un bon exemple d'èxit d'autoedició. Avui dia, continua éssent un bon joc si t'agrada la temàtica zombi, amb decissions que cal prendre com cap a on escapar, si abandonar a amics infectats, etc. Com podeu veure a la fotografia va ser una partida molt animada amb un divertit atrezzo i moltíssima xerinola!

I un joc poc conegut però que vam tenir el gust de tastar és el Julius Caesar. Un joc d'estratègia per a 2 jugadors on cal gestionar bé com fer avançar les nostres tropes al llarg del territori. La gràcia és que el rival no veu quin tipus de fitxa estem movent fins que no hi ha una confrontació directa. Un curiós eurogame abstracte que no deixa pas indiferent.

Tampoc podia faltar el simpàtic joc de Devir Ciudad Machi Koro. Un joc que simula la gestió urbanística d'una ciutat i has d'aconseguir ser el jugador que abans aconsegueixi fer 4 millores d'edificis (tothom comença amb aquestes 4 cartes innactivades i les ha d'activar pagant el seu preu). Al llarg de la partida es poden comprar cartes més barates que inclouen un número del 1 al 12 i un color (que determina si afecta en qualsevol tirada, si és en la teva, o si repercuteix negativament a qui faci la tirada). Un joc molt divertit on has de prendre decissions sobre quines cartes agafar i que combinin millor, o si prefereixes diversificar, i un llarg etcétera de decissions que al final es decidirà per l'atzar dels daus, tot i que hi ha una qüestió estadística important sobre què sol ser més habitual que surti depenent de si tires 1 dau o 2. Realment un joc molt amè que sempre va bé jugar de tant en tant i que enganxa a tothom.

Un gran clàssic de cartes i que també ve molt de gust jugar és Hanabi. Un joc cooperatiu on no existeix l'efecte líder (ja que al no saber quines cartes tens a la mà no pots saber què és el millor que cal fer). Temàticament ens hem de preparar per efectuar un espectacle de jocs artificials, i ho fem jugant o descartant unes cartes numerades del 1 al 5 de diferents colors. Abans de jugar-les necessitem estar segurs que les tirem per ordre ascendent, i per això podem donar pistes als altres jugadors sobre els números o colors que tenen a la mà. A vegades hi ha moments on no et queda més remei que arriscar-te i descartar una carta sense saber quina és per tal de recuperar pistes. Un joc molt divertit que també recomanem jugar. El joc és tan popular que gaudeix de moltíssimes redicions i redissenys, amb diferents formats.

Un altre grandíssim clàssic és el popular i famós Catan. El predecesor dels jocs de gestió de recursos a l'abast de tots els públics i que enganxa a moltíssima gent als jocs de taula modern! Dispossa de moltíssims tornejos al llarg de l'any en tots els territoris a nivell mundial i una participació molt nombrosa. El joc d'anar aconseguint recursos per mitjà d'unes ciutats que es van construint i la tirada de daus, amb un seguit de camins que et permeten expandir-te fins que algú aconsegueix 10 punts. Malgrat que depenguis del ressultats dels daus hi ha unes consideracions estratègiques que et permetran fer més punts que la resta i amb més facilitat, per això solen guanyar quasi sempre els mateixos que en saben més. Un joc molt interessant que per això té tants adeptes, entre els que el dominen i els que simplement hi juguen per passar l'estona.

Un joc curtet que té molta estratègia espaial és el simpàtic ¡Pingüinos!, un joc que malgrat la seva estètica infantil té estratègia, i ho bo és que els nens hi poden jugar per jugar sense cap problema. Tens que aconseguir la major quantitat de peixos al final de la partida. A mesura que et mous vas fent desaparèixer el terra d'on surts i apoderante dels peixos que hi ha en aquella lloseta. Això fa que cada cop sigui més difícil moure's i cal vigilar no quedar aïllat sense poder agafar més peixos! En aquest joc assegurar zones és més important que anar de cap a les llosetes amb més quantitat de peixos, ja que a vegades segons on siguin pots correr el risc de quedar aïllat. Realment un molt bon joc pel poc temps que dura. Hi ha qui critica que el seu set-up és lent i gairebé dura més que la pròpia partida, però si es monta el taulell entre tots els jugadors i no només un, no és gens tediós la seva preparació.

Un altre exitós joc ràpid és l'habilidós Le Passe-Trappe. Un joc on senzillament has d'aconseguir fer passar unes peces de fusta per una petita porteria i aconseguir que es quedin totes en el territori del contricant. Però, és clar, l'altre jugador també mirarà de fer el mateix! Jugant tots dos alhora guanyarà el més ràpid i major punteria. Un joc on veure remontades és habitual, i sempre es generen moltes rialles. Molt recomenable sobretot a aquells a qui no els hi agrada estar molta estona escoltant regles.

Un joc que feia molt de temps que no jugavem i que va tenir molta falera quan jugàvem gràcies a les ludoteques personals dels nostres assistents és el Seasons. Un joc de planificar un seguit de cartes que jugaràs més endavant al llarg de la partida, per lo que t'interessa observar quines combejen millor amb les altres. Es va avançant una mena de rellotge-ruleta segons els daus que ens interessi agafar en la tirada i va determinant quins elements són més fàcils o més difícils d'aconseguir en cada estació. En base a això anem adquirint cartes i anar progressant en la partida. Un joc molt tàctic on té menys influència en el factor daus del què sembla, ja que saber emprar les cartes de la manera més òptima és primordial. Potser inicialment atabala tenir que triar cartes sense tenir del tot clar què fan, però en una segona partida millora l'experiència de joc, i quan domines els combos encara més.

Per acabar us deixem amb la resta de jocs, que segur que us sonen d'altres sessions, com ara Takenoko, Port Royal, avalam, Madame Ching, etc. Ens veïem a la propera sessió, que de ben segur que serà sensacional, com totes les que fem! Agrair a tots aquells que heu vingut per primera vegada al club i que us ha deixat amb una bona sensació. Fins la propera!