Fira de Granollers (1 de 3) - Divendres

El divendres al matí s'augura un dia assolellat i per tant indicatiu d'un dia radiant de gent amb ganes de fer coses. És el segon dia de la Fira (el dia abans per la tarda l'Amatent i samarreta taronja Farrels ja ha fet una avançada a la carpa per donar un cop de mà als nois i noies d'Ayudar Jugando, autèntica ànima de la festa i sense els quals no seria possible tirar endavant aquests tipus de trobades).

L'Associació benèfica per a la celebració de trobades lúdiques Ayudar Jugando és un grup de gent amb un sol objectiu: ajudar a les persones més desfavorides de la nostra societat. L'associació està constituida principalment per persones aficionades als jocs de taula, de rol, de simulació històrica, a la literatura fantàstica i un llarg etcètera, i amb aquestes eines intenten aconseguir els seus objectius (així com la implicació tant de cases editorials com de botigues a la seva noble causa). Un dels seus actes més simbòlics és l'organització de les Jornades Benèfiques (normalment a les Cotxeres de Sants a Barcelona) pocs dies abans de les dates nadalenques per fer una subhasta de joguines i així aconseguir joguines per regalar a aquells nens que si no fos d'aquesta manera no en tendríen pas cap.

Aquesta era la meitat del "petit" aparador de jocs que hi havia disponible per a les famílies

El primer que vam fer a la nostra arribada fou inspeccionar el terreny on establiríem el nostre camp base fins diumenge, així que a més de les pertinents salutacions a l'Oriol Comas (gran organitzador de la Fira JugarXJugar i màxim responsable de tot això) i a la gent de 5 Minutos Por Juego! (televisió oficial de la Fira) amb els quals teníem un sopar pendent pel mateix divendres, un ràpida ullada ens mostrava l'ubicació de les botigues participants a la Fira i de les quals us adjuntem unes fotografíes aquí a sota: JugarXJugar de Barcelona, Daruma Juegos de Vilafranca del Penedès, Homoludicus de Granollers i el Màgic Andreu amb els seus Som-riures Sense Fronteres fent tot tipus de trucs de màgia.

Ens agradaria fer aquí un petit incís (ja que creiem que paga molt la pena) per explicar-vos una mica les funcions d'aquesta O.N.G. Som-riures Sense Fronteres, una associació creada l'any 2002 amb la finalitat de promoure activitats per a millorar la situació psicològica de persones amb minusvalideses, especialment nens que pateixen leucèmia, altres tipus de càncer, cremats i malalties diverses que passen per llargues hospitalitzacions i etapes de recuperació traumatològica, mitjançant actuacions i tallers socio-educatius.

Aquí tenim al "trekkie" Nèmesis amb el Màgic Andreu (tal para qual)

Bé, seguint amb la crònica del divendres i ja parlant de jocs us podem dir que alguns del Amatents vam estar provant (i disfrutant) d'una gran partida al Stone Age, un joc nou per alguns de nosaltres i que va ser una de les grans descobertes de la Fira, un joc clàssic de gestió de recursos en un poblat de l'Edat de Pedra.

Després d'aquest gran joc ens vam prendre una pausa per recarregar les neurones tot mirant com anaven arribant famílies amb els seus fills per passar-s'ho d'allò més bé. És realment molt gratificant aquest espectacle d'unió i diversió en un escenari on les classes socials, les races i les edats no tenen cap mena d'importància. És per això que ens agrada dedicar-li tanta atenció a aquest hobbie.

Desprès d'una passejada per la carpa per veure com anaven fent les seves entrevistes l'Stephane i companyia (i que esperem veure ben aviat editades al seu web), va ser l'hora de treure un segon joc a la taula: El Símbolo Arcano, un joc de cartes i daus d'ambientació lovecraftiana amb la peculiaritat que es pot jugar tant en solitari com amb 7 persones més sense que afecti el seu nivell de jugabilitat. És aquest un joc semi-cooperatiu entre jugadors per derrotar al maligne, controlat pel mateix sistema de cartes i daus.

 

I fins aquí la nostra estada del divendres pel matí ja que altres obligacions laborals i familiars ens impedíen estar-hi per la tarda; no obstant, un parell d'Amatents van continuar fins ben entrada la nit escalfant motors pel Campionat d'Espanya de Carcassone que es produiria dissabte al matí i el qual desvetllarem en una futura crònica.

Tot i això, la nit ens tenia encara reservades un parell de sorpreses més. La primera fou en el sopar organitzat pels amics de 5MPJ amb l'aparició de l'autor guanyador del millor joc de l'any passat a la Fira de Granollers, Brett Gilbert amb el seu joc, ja publicat per Asmodee, Divinare el qual es basa en un sistema d'ocultisme per endevinar quantes cartes de cada color hi ha en joc al finalitzar la partida (un joc que ja van poder provar uns quants Amatents el diumenge). Doncs bé, el sopar fou molt amè (i també amatent per als qui ja sapigueu el significat d'aquesta paraula tan estranya) i, en acabar vam provar un parell de prototips els quals ens van deixar una gran impressió de tot plegat. A més, per si tot això no fos poc, ens enterem just després del sopar que a una altra sala de l'hotel on estem sopant hi ha ni més ni menys que un rei (sí, un rei i no és cap broma... una mica de sospita prèvia però ja teníem degut a la quantitat de seguretat que ens vam trobar al arribar, però en fi... això ja és una altra història).