18 d’octubre de 2016

Ressenya: Tokaido

0 comentaris
 
A la 108à sessió del Club Amatent vam tenir el luxe d'estrenar una de les novetats que Devir ha tret a la venta fa ben poc. Un joc que destaca pel seu disseny gràfic, per ser bastant diferent a la resta de jocs i per ser dissenyat per Antoine Bauza, el mateix autor dels exitosos Hanabi i Takenoko.



Introducció


El joc està ambientat en un viatge per Japó on els jugadors faran de viatgers amb moltes ganes d'experimentar sensacions i fer una mena d'aprenentatge espiritual a base de culturitzar-se amb les seves visites als diferents indrets de l'expedició. Tots fan el mateix camí però uns voldran aturar-se a uns llocs i uns a uns altres. No hi ha pressa per arribar al final! Les il·lustracions són molt boniques i n'hi ha moltes, té un disseny ben nét i un xic minimal·lista. Tota una experiència!



Mecàniques

El joc es nota que l'ha dissenyat Antoine Bauza perquè té certs tocs semblants a altres jocs que ha fet tot i que és ben diferent del què ha fet fins ara. El joc consisteix, bàsicament, en realitzar accions específiques i rebre cartes, diners i/o punts (dependrà de lo que faci la casella on vagis). L'únic tret diferencial és que no és un joc de col·locació d'agents sinó que tens un únic peó que es mou linialment per un recorregut fins on ell vulgui però no podrà pas retrocedir. Això vol dir que has de pensar bé què vols agafar i què no. L'única norma és que tothom ha d'aturar-se a la posada a menjar (és a dir, no val anar fins al final del taulell amb un únic moviment). Tanmateix, no guanya qui arriba abans a la meta sinò qui amortitza més els seus moviments.

Al llarg d'aquestes aturades vas aconseguint punts, diners i /o punts. Tot i que a priori pot semblar que el més eficient és moure's d'un en un per escombrar el màxim de beneficis, cal pensar bé què és el que realment vols per evitar que els altres jugadors s'hi possin abans (perquè la casella on està un jugador no t'hi pots possar). A 4-5 jugadors hi ha algunes ubicacions on es pot possar 2 persones (bàsicament l'emplaçament té 2 caselles).

Un dels factors determinants que li atorguen estratègia és que li toca el torn sempre al jugador que va més endarrerit. És a dir, si t'avances molt en el recorregut no et tornarà a tocar fins que t'avancin els rivals. Cal vigilar no deixar que algú quedi molt distanciat al final i vagi movent d'un en un quedant sempre l'últim i forrant-se de beneficis!

A les cartes trobem: desde una botiga on comprar articles que, contra més tinguis d'un mateix tipus, més punts et dóna per tenir-ne; n'hi ha que construeixes un paisatge i contra més construit el tens més punts et dóna a mida que el vas ampliant; les aigues termals et donen punts de victòria directes (els que possi la carta); hi ha una casella on guanyar 3 monedes; i la del temple on depossites els diners que vols i al final de la partida es reparteixen més o menys punts depenen de qui tingui més monedes o menys dipossitades (és on més punts es donen però a l'hora si et piques amb algun jugador pots perdre moltes monedes i guanyar menys punts dels que pensaves. Aquesta opció pot ser determinant si no tens competència, però si la tens ja no és tan rentable tot i que va molt bé); hi ha una casella que et dóna coses a l'atzar (normalment cartes), bàsicament ho que diu la carta.

Al final, es guanyen punts per ser qui més cartes té d'una tipologia concreta (qui més negres té, qui més blaves té, qui més roses té, etc). Al llarg de la partida també vas guanyant punts. Als paisatge també es dóna un extra de punts al primer que completi un paisatge (hi ha 3 tipus de paisatges). També es donen punts a qui més propina ha deixat a l'hora de menjar.

També comentar que cada jugador té un personatge que li dóna una ventatge especial cada cop que fa alguna cosa concreta. Jugar a activar aquestes ventatges pot ser una bona decissió per fer més punts!



 
Impressió general

És un joc que inicialment no sembla gaire engrescador però quan el jugues és realment quan veus tota la seva potencialitat i que no és un joc merament d'avançar poquet a poquet. És a dir, a priori penses que com menys avancis més cartes agafaràs i, per tant, més beneficis obtindràs, però després quan jugues veus que si no vols que et trepitgin les caselles que tu vols potser val la pena avançar més ràpid. Per lo que anticipar-se mentalment a lo que creus que faran la resta pot ser determinant. Així doncs, penso que és un joc on la seva impressió millora a mesura que el vas jugant. Hem d'especificar que el vam jugar a 4 jugadors i va funcionar prou bé i ens ho vam passar molt bé. Vam tenir més dubtes sobre si a 2 jugadors pot funcionar igual de bé. Potser és un joc per jugar amb bastant gent, però tampoc volem fer un veredicte havent-lo jugat un sol cop. Potser el seu taló d'Aquil·les sigui la rejugabilitat (ja que més o menys sempre es fa el mateix) i el taulell és sempre igual (està clar que el taulell és així perquè han fet molt testeig i és la forma que més equilibrada queda la partida per evitar coses del tipus "el jugador que comença ho té més fàcil per guanyar" o "el que va últim ho te més fàcil per guanyar" o coses així; no obstant, podrien haver fet com al Catan i establir un taulell de disposició recomanable però que les caselles les puguis montar com vulguis).



Conclusions

En definitiva: ens vam anar amb molt bon gust de boca i amb ganes de jugar-lo més per tal d'anar aprenent estratègies i casuístiques que es puguin donar. Hem de recordar que és un joc familiar (que no vinguin els jugons queixant-se que és molt bàsic i senzill!) i que com a joc familiar té moltes opcions per fer punts (tot i que es solen reduir a acumular cartes de diferents tipus) i que té una estratègia important (no guanya mai ningú de casualitat sense saber què ha fet, els que guanyen és perquè s'ho han guanyat, malgrat que a vegades hi ha cert atzar a l'hora d'agafar les cartes, però normalment es solen agafar vàries per quedar-te una, molta mala sort has de tenir si cap t'agrada!). S'està venent com un joc estrany a nivell de mecànica però creiem que té molta essència de jocs de Bauza i d'eurogames en general, amb la diferència que esculls linialment on colocar-te sense opció a retrocedir i tenint present que el teu torn et tocarà abans o més tard depenent de quan siguis l'últim en el recorregut, un fet que fan del joc diferent i molt original. Un altre dels seus punts forts és el seu disseny gràfic, que és preciós.
 

usuari/s connectats