23 de desembre de 2013

Crònica 39a Sessió (21-12-2013)

0 comentaris
 
Tornem de nou per redactar una nova crònica del que va ser la darrera sessió de l'any 2013, que la tanquem amb un balanç molt positiu. És l'any que més s'ha notat la crescuda del club, on s'han disparat les propostes i intervencions en el món lúdic. Ho podríem resumir com un any de creixement. I això no seria possible sense la intervenció de totes les persones que tiren endavant aquest bonic projecte lúdic. Des d'aquí donar-vos les gràcies a tots, tant a aquells que volen i poden implicar-se molt com aquells que venen quan poden i ens permeten gaudir de la seva companyia i experiència. A tots, moltes gràcies per fer del Club Amatent un gran club de jocs.



Vers aquesta Sessió s'ha notat molt la "ressaca lúdica" que implica aquest mes de desembre, on es celebren el 50% d'esdeveniments lúdics de l'any, els quals a més es solapen els uns amb els altres, i que totes les entitats aprofiten aquest mes per a que les famílies aprofitin per comprar jocs per regalar. També les famoses reunions familiars no han permés que viguin molts dels Amatents habituals. Tot plegat ha fet que hagués únicament sessió de matí amb un balanç de 13 persones. Com a curiositat comentar que en Cram, aprofitant que té una botiga online de jocs, ens ha portat la novetat d'Edge de Zombicide de les GamingNights#1 on ve un personatge promocional. Estem pendents de fer la partida de rigor, però els fans del joc ja gaudim d'aquest personatge, basat amb la noia xinesa de la pel·lícula dels Àngels de Charlie protagonitzada per Cammeron Diaz.



La novetat d'aquesta sessió ha estat el joc Amerigo, la relativa novetat del famós Stefan Feld. Un joc que té un taulell modular semblant al Civilization (que fa que la disposició del taulell sigui sempre diferent) i que tracta d'anar colonitzant regions i obtenint punts de victòria per mitjà de diferents recursos i accions. Un joc on pots alterar l'ordre de torn amb una acció concreta i on pots decidir quines accions realitzar per mitjà d'un sistema força sorprenent: una torre que emmagatzema els cubitos que vas llençant. Així, no sempre cauen els cubitos que llences inicialment sinó que poden caure d'altres que abans no han caigut. Això fa que no sàpiguis exactament quines accions podràs realitzar, però sí el grau de probabilitat que tens de que la puguis realitzar aquell torn (l´únic que sí que saps que realitzaràs és la que toca en el moment concret, ja que de 7 daus llançats és impossible que quedin dins els 7). En definitiva, un joc força curiós i divertit, dura unes dues hores però realment no s'eternalitza gens. Potser no és el tipus de joc hipercontrolable que sol fer en Feld però sí que ajuda molt planificar a llarg plaç.



Un altre joc novetat de fa poc és el joc de Devir anomenat L'escala encantada. Un divertit joc infantil de memòria on has de ser el primer en fer arribar el personatge del teu color a dalt de tot de la torre. El moviment es fa amb un dau però té la gràcia que pots encantar als jugadors situant una capa de fantasma a sobre del color, així que hauràs de recordar quin és el teu. La gràcia és que pots intercanviar dos fantasmes de posició o fins i tot intercanviar el color que has de fer arribar a la meta pel d'un altre jugador. Tot de factors que ajuden a fer-se un embolic per saber quin color havia dins de cada fantasma! Un joc molt divertit per la canalla que estimula la concentració i la memòria.



Un clàssic dels cooperatius és el gran Ghost Stories. Un joc on has de fer fora als fantasmes d'un poble mentre esperes que arribi el Final Boss (enemic final), el més poderós de tots. Aquest joc té molt d'éxit amb els jugons perquè és tot molt ajustat per aconseguir la victòria, no s'hi val fer una acció malament perquè et pot costar la partida. A més, porta figuretes molt ben realitzades que li donen una estètica molt bona i fidel a les pel·lícules del sector.



Un joc familiar molt divertit i de bons components és el Niagara. Un joc d'anar recolectant minerals mentre arrisques la vida baixant per una cascada. Agafaràs els que menys punts donen i assegurant la recol·lecta o prefereixes arriscar a agafar els més propers al final de la cascada, els quals tenen més valor? Prendre decisions en aquest boig joc és el que el fa un joc molt divertit.



Un altre joc caòtic és el The Island, que l'hem jugat tants cops a l'Amatent que extrany serà el dia que no el juguem. Ja sabeu, d'altres cròniques, com s'hi juga.



I per últim tenim un joc molt exitós de Morapiaf: Marrakech. Un joc on ja s'ha exhaurit la primera edició i han hagut de treure la segona, aquest cop amb coberta il·lustrada per l'autora del Dixit 1. Un joc familiar amb certa dosi de puteig, d'anar col·locant catifes al taulell per fer punts i d'intentar que la resta caiguin a les teves catifes per a que et paguin un impost (ja que tenir monedes també dóna punts). Un joc amb un material molt bo, fàcil d'entendre i d'explicar i que no deixa indiferent a ningú.



I fins aquí la crònica amatent. Us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. Ens veïem ben aviat amb les mateixes ganes de sempre!

usuari/s connectats