4 de setembre de 2016

Ressenya: No Time For Heroes

0 comentaris
 
A la primera sessió de setembre (la 105a) vam tindre el privilegi de testejar la próxima novetat de l'Editorial Holocubierta, que estarà a la venta en pocs dies i que hem gaudit en primícia al Club Amatent. De les vàries partides amb diferents persones que hi van jugar hem extret vàries impressions que us mostrarem a continuació. A nivell de normes parlarem molt per sobre perquè no és un joc difícil i, per a més detalls, recomanem llegir el reglament.




Introducció

No Time For Heroes es un filler familiar, molt senzill i amb una estètica i temàtica de clàssic Dungeon Crawler (és a dir, exploració de masmorres) on un grup d'herois es van trobant enemics que han d'anar matant fins arribar al Final Boss (enemic final) que és més poderós que la resta. Val a dir que sorprenentment hi ha pocs jocs de lluites amb un enemic final (recordem jocs com "Ghost Stories", "Dungeon Raiders" o "El Gran Libro de la Locura" amb Final Boss), així que aquest concepte és un alicient de per si. 



Mecàniques

La mecànica és senzilla: Sempre hi haurà un màxim de tres monstres al mig de la taula que són els enemics a vencer, cadascú amb el seu mesurador de vida (de 2 cors el més febles i 6 els més potents) i alguns amb habilitats especials (si no el mates en la ronda recupera la totalitat de la vida, etc) o avisos (si tindrà recompensa quan el mates, etc).

Cada heroi té la seva pròpia baralla de lluita que anirà agafant les cartes a l'atzar i jugant-les com cregi més convenient (en aquest sentit recorda a jocs com el "Sentinels of Multiverse"). Les cartes bàsicament indiquen quant de mal fan i a sota una habilitat especial (si pots robar o fer servir una nova carta, si afecta a més d'un monstre, etc). Això fa que hagis de pensar com combejar-les per treure el màxim d'efectivitat. Depenen el tipus d'heroi tindràs unes potencialitats o unes altres, hi ha més defensius, més d'atac, més de rebre recompenses, etc.

Tot pot semblar flors i violes, però has de tenir present que cada cop que s'esgota la teva baralla reps un punt de mal i has de tornar a barallar totes les cartes. Això vol dir que si el teu personatge té 3 cors, no podràs esgotar les baralles més de 3 cops! Això fa que ens n'estiguem de fer servir cartes a tort i a dret indiscriminadament, perquè si n'abuses el teu heroi pot acabar morint (d'esgotament, inmersivament parlant).



Si no pots derrotar als enemics, rebràs tantes ferides com punts de vida els hi manquin, és a dir perdràs cartes de la teva baralla (això no afecta al pròxim torn, que tindràs sempre 4, però escurça quan s'esgotarà la baralla i per tant quan rebràs un punt de mal). Aquí entra en joc el puteig entre jugadors: cal derrotar un enemic que pot fer molt de mal al pròxim heroi? potser no m'interessa matar-lo perquè no deu tenir bona recompensa? m'interessa que el següent jugador esgoti les seves cartes aviam si així cau de la partida? Val a dir que no és el clàssic fals-cooperatiu on el jugador que sap que no guanyarà pot reventar la partida a la resta. Diguem que passi el que passi el què contarà a final de la partida són els punts de victòria que hagi aconseguit cadascú. Això està bé perquè un joc ha d'evitar les actituds trolls per evitar males experiències de joc.




La mecànica, com heu vist, és senzilla, és anar jugant cartes i anar eliminat enemics, restant la vida i fent l'efecte de les cartes. A segons qui li pot sembla un "suma-i-resta" però crec que val la pena anar més enllà i fer inmersió en la temàtica i viure que estàs realment en una lluita Dungeon amb els teus companys d'armes. No obstant, hi ha més factors, com el d'aconseguir monedes per comprar equipament, que et vindrà a la baralla quan la tornis a barallar (obviament l'equip és més potent que les cartes bàsiques). Els monstres tenen quants punts de victòria donen, però les monedes estan per darrera, per lo que no saps quantes guanyes fins que el mates (que gires la carta i ho veus), per lo que quan agafes una carta de monstre ho fas agafant la d'avall de tot per no veure el revers. També dispossa el joc d'unes cartes d'ubicació (on estàs lluitant les batalles) que van canviant i tenint efectes a les normes de la partida. Vindrien a ser com unes cartes d'event (trobareu exemples en jocs com el "Bang" i les seves expansions). Tot això fa que es generin casuístiques diferents a la partida per evitar que sigui tot molt linial i repetitiu.



Impressió general

En general les impressions han estat possitives dintre de les espectatives generades en el joc. És a dir, s'ha de concèbrer com un filler familiar senzill i no pas com un joc "sesut" per a jugons. Un "entre-jocs" que se li sol dir, per passar una estona divertida on el més important és que t'agradi la temàtica. El disseny de les il·lustracions són molt bones i és un joc molt àgil de jugar. No hem explicat tot el reglament (és a dir, hi ha més detalls i opcions de joc, com una fitxa de fugida, etc) però sí la mecànica general. Les vibracions van ser molt bones.

L'única errada que vam trobar (però fàcilment solucionable) és que cada personatge té la seva versió masculina i femenina amb habilitats diferents però no estan impreses en la mateixa carta (un error d'impressió ens han explicat). Això fa que, per exemple, si fas servir el guerrer blau no pots fer servir la maga lila perquè estan en la mateixa carta impressa. En qualsevol cas, les cartes de personatges son cartes quasi ornamentals (per saber quin jugador és cadascú i quina habilitat té el pesonatge, és a dir, que la tens davant teu quieta tota la partida) i és fàcilment solucionable. L'editorial ens ha explicat que es tracta d'un error de la primera impressió i ha facilitat un PDF per imprimir les cartes correctament.

 http://holocubierta.com/descargas/jdm/NTH/jdm-NTH-ES-personajes-co.pdf .

Una altra observació que es va fer és fins a quin punt podien haver més quantitat d'enemics. Aquesta observació no cal tenir-la excessivament en consideració perquè és agossarat amb només algunes partides i en caldrien més per poder saber-ho del tot cert, però creiem que és important destacar-ho com a impressions inicials. També volem destacar que hi van tant jugar persones acostumades a dominar "deckbuildings" com persones que no ho estan tant d'acostumades, i en ambdos grups va funcionar molt bé el joc. Els més acostumats van apreciar certa senzillesa i a l'altre grup els hi va semblar molt divertit. Això ho destaquem com una virtut, ja que pensem que és un joc pensat com a àgil i senzill i és positiu que ho sigui per a tothom. Cal ser conscient que es tracta d'un joc de tracte fàcil i ràpid i no esperar complexitats jugables i  generar falses espectatives.



Conclusions

En definitiva: vam estar molt contents de poder jugar a aquest joc i el vam gaudir molt. Malgrat que bastanta assitència amatent es va repartir entre les jornades de jocs de taula organitzades a Sant Andreu de la Barca i les FanCom, cal destacar l'interés per provar el joc dels qui van assistir al Club Amatent, havent-se jugat més de 5 partides. Les virtuts i defectes depen des de el prisma en què és veu, és a dir, la seva senzillesa pot significar una virtut o un defecte depenen del tipus de jugador que el jugui. Com a virtuts destacar el seu disseny gràfic de les il·lustracions i la seva claretat en la simbologia. Pensem que té més aspectes bons que dolents i el valorem com un bon joc per passar una estona entretinguda sense majors pretencions que passar-ho bé emulant a Legolas i Gimli combatent a hordes d'orcs.
 

usuari/s connectats