24 de febrer de 2016

Crònica 92a Sessió (20-02-2016)

0 comentaris
 
Tornem una sessió més carregats d'experiències lúdiques amb una bona colla d'amatents que no volien pas perdre's aquesta sessió. Una jornada carregada de molta canalla que venen acompanyats dels seus pares i que juguen plegats a diversos jocs, com és el Dixit i l'Aviador Loco, entre molts altres. Però la gran novetat a destacar han estat les demostracions d'un prototip que donarà molt què parlar. Parlem de Meeple Quest, un joc realitzat per les persones encarregades del fòrum espanyol de Heroquest que s'ha animat a crear un joc de Dungeon Crawler amb un caire familiar. A sobre tenen un prototip molt ben acabat en quant a il·lustracions, realitzades per Pedro Soto, dibuixant de jocs tan coneguts com Banjooli Xeet, Dungeon Raiders, Gardens i un gran llistat de jocs més. Ens han explicat que a mesura que ha anat creixent el projecte s'han vist obligats a reduir la normativa per tal de simplificar-lo el màxim possible tot mantenint un gran ventall d'eleccions i accions en el joc, i que fa que estigui molt ben estructurat i sigui divertit. El joc és un semi-cooperatiu on els jugadors han d'explorar unes masmorres i sobreviure a olejades de meeples negres de diferents poders, mentres es fan amb uns tokkens de poders (qui abans obté 3 i torna a l'inici, guanya). Els que moren perden el seu equipatge on els maten i tornen a nèixer a l'inici (però han d'escollir un altre personatge). Tots els personatges tenen unes aventatges depenen de la seva tipologia (segons quin portis t'interessarà més jugar d'una manera o d'una altra). El més divertit de tot plegat és la gran quantitat d'accions disponibles així com fer millorar el teu personatge i anar adquirir objectes, amb una IA (Intel·ligència Artificial) molt interessant per tal de moure els enemics. Fins hi tot dispossa d'un Final Boss que donarà molts mal de caps (però també et recompensarà força). Es van jugar dos partides (una al matí i una altra a la tarda). Va causar molt bona impressió i va agradar molt, l'única pega és que l'actitud del grup amb qui juguis pot determinar molt l'èxit en la diversió del joc, és a dir, a de ser un grup obert a cooperar malgrat que sigui un semicooperatiu per evitar o bé allargar massa la partida o bé que morin tots, les pròpies regles indiquen aquest detall i és important deixar-ho clar per garantir una experiència ben enriquidora. Des d'aquí felicitem al seu creador i agraïm la seva paciència a l'hora de fer la demostració, i més si tenim en compte que les primeres hores vam estar reunits per organitzar detalls del pròxim Correjocs i no vam poder jugar-hi fins que no va finalitzar.




Una altra novetat ha estat un mastodòntic crowfunding de figuretes amb una caixa ben gran carregada d'escenaris i figures d'extrem detall. Parlem del Fireteam Hero. Un joc cooperatiu ple de criatures horripilants que es pot jugar d'1 a 4 persones on es realitzen atacs amb daus i altres detalls estratègics que agraden tant als jocs amb miniatures. Encara que nomès sigui per col·leccionisme és un joc que ben bé val la pena de jugar. 




Un altre joc de miniatures que no haviem jugat al club és el Specter Ops. Un joc d'anar avançant en un món apocalíptic i futurista tot destruint les més inversemblants criatures inimaginables. Quina serà la facció amb més talent de totes? Un joc que ens va tindre entretinguts una bona estona i que es va gaudir molt.







Una novetat de Devir que ens ha sorprés molt gratament és el Pequeñas grandes galaxias. Un joc que és formidablement bo si tenim en compte el poc que ocupa. Té molts components formats per cartes, fitxetes de naus i daus, en un senzill però estratègic sistema on vas acumulant diferents tipus de potenciadors que vas gastant al llarg de la partida per obtenir millores o explorar planetes. Amb això, vas gestionant els ressultats dels daus o fins hi tot copiar les accions dels altres jugadors si encara tens suficient poder. Una cursa per la invasió dels planetes més productius o d'aprofitar-ne les seves potencialitats. Podràs ser qui prosperi abans que la resta? Un joc en principi curt per el què diu la caixa tot i que en realitat és d'aquells jocs que contra més gent juga més estona duren (això cal tenir-ho present per no decebre les espectatives). Malgrat això val a dir que és un joc senzill però que té molta quantitat d'eleccions d'accions, per lo que no seria recomenable per persones que no han jugat mai a jocs de taula però que pot ser un gran joc per a què s'engresquin a l'afició. Per als jugons també és un bon joc si tenim en compte que no és enrevessat ni llarg, realment crea molta xerinol·la. Va agradar molt al club.



Un altre joc de Devir que hem estrenat al club i que ha tingut molt bona acollida és el Alquimistas. Un joc que portem el paper d'uns mags que es dediquen a crear unes pocions amb diferents ingredients. Un joc amb força quantitat d'eleccions que basa el seu èxit en un sistema de joc que cada vegada té més repercussió, i és l'ús d'una IA (Intel·ligència Artificial) basada en una aplicació d'IPAD que et va dient quines accions fa un jugador fantasma i quins recursos van apareixent. Realment té un sistema que no deixa indiferent a ningú i amb la proliferació de les tecnologies serà un component habitual en el futur dels jocs de taula, però de moment hi ha pocs jocs que el facin servir tot i haver uns quants.






Un gran clàssic en jocs de taula i que inexplicablement feia temps que no jugavem al club és el Memoir'44. Un joc amb ambientació de wargame però mecàniques pròximes als eurogames. Una mena de versió curta dels wargames que pot servir com a introducció a aquest món, però que potser als eurogames ja els hi està bé que sigui nomès així. Es podria maldefinir com un wargame curt pel seu aspecte visual i el seu objectiu. La mecànica és eurogame, vas jugant cartes i movent el teu exèrcit de soldats. Una gran ambientació i bones figuretes així com un taulell ben parit fan d'una bona experiència lúdica i tot un gran clàssic dels jocs de taula. Evidentment, també el vam gaudir molt.




Un altre exitós joc, aquest cop de la mà d'Edge, és el Imperial Assault, bassat en la famosa Star Wars. Un joc on una persona fa de màster i monta l'escenari, així com pórta el "cantó fosc" de la força i va desgranan els detalls de la missió a mesura que s'avança la partida. La resta, porten la facció dels revels amb els seus gerais i altres personatges de la saga. Hi ha un contador de temps que permet invocar soldats al cantó fosc, i bàsicament la mecànica consisteix en moure's, atacar, agafar o activar coses, amb un gran ventall de cartes que potencien als personatges i als atacs (no és deckbuilding). En aquesta ocasió vam jugar a la versió "escaramuza" on lluiten un bàndol contra l'altre, i podiem veure personalitats com el mismíssim Dark Vather!! Va ser molt divertit.



Tampoc podiem deixar l'oportunitat a un joc que, com ja sabreu, té molta falera al club: parlem del Krosmaster Quest. La versió dungeon crawler del joc de personatges que lluiten els uns contra els altres. Amb una estètica de Chibi-Anime i un acabat fabulós de les figuretes amb gust de joguina on els anirem movent pel taulell mentres fem servir les seves potencialitats i llancem daus. Un joc que agrada molt i del qual hem parlat sovint a les cròniques.





No ens oblidem del famós Zombicide, que també ha vist taula en aquesta sessió en la versió més clàssica de totes (la primera temporada). Nous amatents han aprés a jugar-lo per primer cop i han gaudit molt d'aquest inmersiu joc cooperatiu on planteja la supervivència en una apocalipsis zombi lluitant tots plegats (sense putejar-se els uns a els altres). Amb tantes versions noves ha estat agradable tornar a jugar als origens d'aquest joc.




Una novetat top-ventes d'enguany de l'editorial Asmodee és l'exitós joc familiar Colt Express. Un joc amb una ambientació molt aconseguida al Far West amb uns components que es monten amb tokkens de cartró i que donen un ressultat estètic molt bo. El joc simula l'assalt a un tren de la mà de varis bandits (tants com jugadors) que han de mirar de fer-se amb el botí més alt. Descarrega de bales per ser ben cotitzat com a delinqüent i inutilitza la baralla de cartes dels rivals per obligar-los a perdre torn agafant més cartes. Un joc on dones les ordres de les accions per mitjà de cartes però no les realitzes fins que s'han col·locat totes. Un joc amb molta estratègia on cal tenir present què fa cada jugador i visualitzar a on estarà (o on podrà estar). Tot seria relativament fàcil si no fòssin pels túnels, que permeten jugar les cartes en secret, i aquí és on comença la bogeria. A més, el sheriff i els cops de puny et treuran de pullegera descol·locant els teus plans, així que vigila! Un joc familiar molt divertit on és important la predicció, passar desapercebut i jugar les cartes quan toquen (o intentar-ho). Un grandíssim joc que pensem que esdevindrà en un gran clàssic.




El joc més exitós en la sessió amb nens va ser el Dixit. Ja sabeu, el joc imaginatiu cada torn un jugador fa de contacontes, que tria una carta i una paraula, o una frase, o una cançó. En base a això la resta de jugadors han de jugar en secret una de les seves cartes que inspirin aquest concepte. Es barregen i el contacontes haurà d'aconseguir que com a mínim una persona l'encerti (evitant que l'encerti tothom), per lo que no pot ser un concepte ni molt enrevessat ni molt evident. La resta de jugadors hauran de mirar que li votin la seva carta. Un joc molt divertit apte per tothom que triomfa allà on va. Cada any treuen una versió il·lustrada per diferents professionals del món del dibuix. Com podeu veure el vam gaudir moltíssim.



La resta de jocs que van triomfar amb els nens són Hanabi (joc cooperatiu sense efecte líder on has de jugar cartes sense mirar-les, en base a pistes que us aneu donant entre els jugadors), Banjooli Xeet (el joc de carreres d'estruç amb apostes, moviment de daus i puteig), Aviador Loco (joc d'habilitat al més pur estil clàssic, joc amb piles on movem un aviador amb una palanqueta mirant de tocar les fitxes dels rivals), Sushi Go (una mena de 7 wonders simplificat amb la mateixa mecànica però més ràpid i senzill, ideal per a nens i per introduir-se en el món dels combos o simplement per passar una estona ràpida agradable), King of Tokyo (un gran clàssic que simula la lluita de monstres gegants amb daus i cartes potenciadores), Tobynstein (un dels primers jocs que vam adquirir a la ludoteca per promocionar una ara desapareguda botiga online, força estrany i que feia mooolt que no jugavem, també per a nens), Gloobz (un joc de rapidesa tipus Fantasma Blitz ràpid de jugar i que agrada molt) i The Island (un clàssic de puteig on s'enfonsa una illa i has d'aconseguir salvar als teus meeples amb més valor)










Per no allarga més aquesta extensa crònica us deixem amb la resta de jocs, que segur que reconeixeu o que podreu descobrir observant les fotografies. Ens veiem a la propera sessió!!!










usuari/s connectats