Crònica 76a Sessió (30-05-2015)

Estem una jornada més amb una nova Sessió Amatent, plena de gent jugant a jocs molt divertits en un ambient de molt caliu. Va haver molta diversitat de públic la qual va donar riquessa a l'entorn de la Sessió. Des d'aquí agraïm als Amatents i públic incondicional que miren de passar-ho bé assistint a les nostres sessions quinzenals:

El joc estrella de la jornada va ser la novetat de Edge, parlem del Colonos del Imperio. Aquest joc és una versio actualitzada (amb menys complicacions) del 51st State. Cadascú porta una civilització amb característiques pròpies que haurà de desenvolupar per mitjà de cartes pròpies de la civilització però també amb cartes comuns a tots els jugadors. Tot això ensamblat en un sistema de gestió de recursos. La veritat és que és un joc que va deixar molt bon gust de boca i que va agradar molt, no descartem portar-lo més vegades al club per anar provant-lo més :)

Un altre joc que no podia faltar és el popular Dead of Winter, el joc que millors impressions està donant amb temàtica de zombies actualment al Club. Per la seva estètica i per la seva mecànica cooperativa però a l'hora amb certa tensió entre jugadors, emulant la teoria que en cas d'holocaust zombi no només cal tenir por als zombis. La mostra de que agrada és la quantitat de vegades que es juga al Club d'ençà que el vam conèixer:

I un joc ja conegut per molts i del qual vam gaudir una partida moolt graciosa i divertida va ser del clàssic Polilla Tramposa, un joc on es poden fer trampes per desfer-te de les cartes! Hi ha un jugador que fa de vigilant (com una mena de professor que mira que ningú faci trampes a l'examen) que ha de vigilar que ningú es desfaci de les cartes llençant-les fora (i els jugadors, per la seva contra, han de desfer-se d'elles sense ser vistos!). Es poden jugar legalment jugant-les al taulell, però hi ha la de la polilla que estàs obligat a desfer-te d'ella sense ser vist! Per això, el joc dispossa d'unes cartes especials amb unes normes d'agilitat que pot permetre un moment de caos per aprofitar i desfer-te de les cartes. Realment divertit veure com tothom s'adona que algú ha fet trampes menys el vigilant! En aquesta ocassió en Quim va aprofitar la partida per preparar una entrada en el seu recomenable blog Perdedor de Mesa d'estratègies per a jugar a jocs de taula concrets:

Un altre joc força interessant amb una estètica molt engrescant és el Gloom. Un joc on s'explica la història de la vida d'una família on el teu objectiu és aconseguir que la vagi dinyant la gent XD I el puteig dels altres rivals és fer que gaudeixin de bona salut els teus integrants. Un plantejament tan esbojarrat com divertit en aquest joc senzill però entretingut. La seva major peculiaritat és la transparència de les seves cartes, fet que dificulta que la gent es pugui fer un print&play i que garanteix la seva venta:

Per no variar també hem fet una partida al ràpid joc Sushi Go, un joc ideal per jugar-lo en pocs minuts i aglutinar amb molts jugadors alhora (per això té tant d'èxit i el juguem tant). Una mena de 7 Wonders simplificat amb la mateixa mecànica d'agafar una carta i passar-la a la resta, i on cal veure quines agrupacions ens interessen més i quines li podem esgarrar als rivals. Tot això amb un disseny de cartes molt graciós que fa l'estona de joc molt divertida. És dels fillers que més sensació estan causant enguany a ca l'Amatent:

Un altre joc divertit ideal per jugar amb molta gent és el Samurai Sword. Un joc molt semblant al famós Bang però amb un parell de mecàniques diferents per evitar l'eliminació de jugadors. L'altra diferència és que hi ha punts d'honor que és el que acava determinant l'equip guanyador de la partida, i no com en el Bang on guanyen els supervivents. Això canvia l'estrategia del joc i fa que als ninjas els interessi que es sàpiga les identitats (per no treure's punts d'honor entre ells) i als samurais ja els hi està bé el secretisme mentre protegeixin al shogun. El problema del joc és que encara és molt nou i li falten expansions (tot i que ja comencen a sortir-ne) per a donar-li més txitxa, però tot i així es pot gaudir molt:

I un joc que feia molt que no treiem és el Kingdoms, un joc del nostre estimat Knizia on has d'anar construint un seguit de castells que donen més o menys punt depenent de la quantitat de torres que tenen. La gràcia és que t'interessa situar-los al costat de caselles de punts positius, però els rivals miraran de putejar-te col·locant casilles negatives al costat. Hi ha un parell de losetes amb efectes especials per afegir-li major punt estratègic. Un joc força semblant al Isis and Osiris però amb més normativa i sense l'efecte memorístic. Realment és un joc que de tant en tant és divertit de jugar:

I un joc esbojarrat que també vam tornar a jugar és el Fluxx, un joc on la gràcia resideix en el seu caos constant, ja que tens uns objectius per guanyar la partida que poden anar variant contra la teva voluntat per mitjà del puteig dels rivals, i on les pròpies normes van variant a mesura que es tiren cartes que les alteren. És aquest descontrol el que fa pixar-se de riure al jugar-lo. Jugadors que volgueu controlar la victòria desde el minut 0 de la partida absteniu-vos a jugar-lo (a no ser que us doni igual i ja aneu mentalitzats que el joc ja és així). Si hi ha voluntat entre els jugadors pot ser un joc amb molt de riure garantit:

I per la part infantil els nens s'ho van passar pipa amb els jocs estrelles que tant els hi agraden jugar. El més nou de tots que té un èxit rotund és el Dino Race, un joc on cal portar els teus dinosaures lluny del volcà jugant cartes que siguin iguals al terreny que han d'avançar. Tot això amb cops entre rivals per fer-los retrocedir i un parell de normes en les accions de torn per maximitzar la baralla i donar-li un xic de gestió dintre de la simplesa d'un joc per a nens. Aquestes deuen ser les claus del seu èxit a més d'uns components curradíssims i molt vistosos que justifiquen la seva compra:

Com no, tampoc podia faltar El Aviador Loco que agrada tant a nens com a adults, i en aquest cas el va gaudir la canalla en aquest divertit joc d'habilitat i puteig al més pur estil joc clàssic. També van jugar al Pick'a'Perro de Devir en una peculiar variant on s'agafen totes les cartes a l'atzar i es trien les que compleixen la norma del joc, sense l'estrés i la competitivitat de les regles originals. Sovint és interessant deixar que els propis nens improvitzin les seves pròpies normes i facin el joc a la seva mida:

Per acabar us deixem amb la resta de jocs que es van veure a la sessió i que segur que més d'un ja us sóna d'altres sessions com és el cas del grandíssim Splendor. Ens veiem a la propera Sessió que serà força especial per la participació dels jocs de Viravi!