15 de novembre de 2013

Els Amatents a Essen: una crònica (I)

0 comentaris
 

Hi ha qui parla de les novetats que s'hi presenten. A mi, personalment, no m'interessaven gaire. O fins i tot gens. A banda de dues o tres, que és inevitable conèixer-les perquè la gent les comenta als fòrums, ni tan sols sabia exactament quines es presentaven. El terme "novetat" és tan relatiu... Per a mi el Backgammon va ser la gran novetat de l'any 2009, però la humanitat fa més de 3.500 anys que hi juga.

La digressió inicial (perdó!) servia per dir que per a mi Essen era com una mena de terra promesa, més que no pas un aparador de jocs nous. Per a mi, és la Meca lúdica. El racó que tot aficionat als jocs aspira a visitar un dia. És aquell lloc allunyat que alguns senyors molt entesos comenten a tertúlies lúdiques d'alt i inaccessible nivell.



A mi no m'interessaven les novetats, un concepte ambigu que m'avorreix bastant en sí mateix. Jo volia trepitjar Essen, això era la única cosa que contenia valor intrínsec. Volia poder explicar que he estat allí. Així, vaig anar envoltant Essen d'una mena d'aura mística que em feia percebre com inversemblant que, en unes poques hores, l'estigués trepitjant, mentre sobrevolàvem Europa.

Uns quants membres d'aquesta gran família lúdica que es diu Club Amatent es van posar d'acord per trencar aquesta mena de precinte imaginari i visitar la fira de les fires lúdiques. El nostre mirall i referent a l'hora de créixer. Mal a qui li pesi. Un indret on jugar no és una raresa pròpia d'aquell qui la coneix bé, si no un element que forma part de la vida de les persones i de les famílies.



Com ja sabreu, l'expedició es va dividir en tres tandes a l'anada, així que uns quants afortunats van poder gaudir un dia més de la màgia d'un palau firal que és enrome, modern i elegant. Fet a l'europea, vaja. Tres pavellons gegantins dedicats a pràcticament qualsevol cosa relacionada amb els jocs... ¡Qualsevol! El sentit més ampli de la paraula "jugar". Gairebé com passa aquí, vaja...



Essen és diferent. Una persona que només hagi estat a esdeveniments lúdics nacionals es quedaria sorpresa. No s'assembla a res que hagis vist anteriorment. Val molt la pena anar-hi. Molt. Més encara si és amb un grup excepcional de companys lúdics que fa de la cita un moment inoblidable.

La cultura lúdica, a Alemanya. és diferent. Un cau a vegades a la temptació de creure que es tracta d'un tòpic com qualsevol altre, degut a la més que recurrent tendència nacional a l'auto-flagel·lació. Però no. El perfil de persona que explica jocs no té res a veure amb els qui ho fan per les nostres terres. Bé, de fet, seria més acurat dir que a Alemanya no n'hi ha, de perfil.

Tan aviat et pot estar explicar un joc un nen de 12 anys com un senyor ben entrat a la setantena. És més: tan probable és trobar-te a una noia joveneta explicant amb entusiasme les bondats del darrer wargame (verídic: parlo de Blocks on the Eastern/Western Front) com, de cop i volta, trobar-te amb un "freak" de samarreta negra al·lucinant amb l'últim party. Com insinuava, els alemanys em fan enveja.



Una de les primeres conclusions que ja vam poder extreure a la primera jornada és la "universalitat" (les cometes són totalment intencionades) del Club Amatent. Deixant de banda les persones que pregunten qui som, atretes per la particularitat de l'uniforme, hi havia qui, ni que fos de vista, coneixia l'entitat. En particular, alguna persona nativa d'Alemanya va manifestar, amb el sempre entenedor llenguatge dels gestos, que coneixia el nostre club i el logo, ja que l'havia vist per Internet. Hauran entès que pretenem que, algun dia, els jocs a casa nostra siguin quelcom com al seu país? I quina imatge tindran de nosaltres: herois o il·lusos?

De qualsevol manera, sempre fa il·lusió que tan lluny de casa coneguin uan entitat que està fent esforços a passos agegantats amb il·lusió, ganes i el més important de tot: sense deixar de divertir-se. Per suposat, aquí ni s'esmenta els catalans de visita a Essen, que ja ens tractaven i ens saludaven com si ens coneguessin de tota la vida (amb una notable excepció que és més prudent no esmentar).





Una altra de les característiques jo destacaria d'Essen és el gegantisme. Qualsevol cosa s'ha de fer en gran. Qualsevol objecte lúdic és susceptible de transformar-se a escala sobrehumana, empetitint el jugador (vegi's la partida al Jenga gegant, serà la tercera entrega). Una prova més que Essen fa interessant qualsevol activitat lúdica, encara que la coneguem sobradament des de fa anys.





Una altra de les coses que sovint succeeix al visitant, aboslutament aclaparat pel posat faraònic de tot plegat, és que s'oblida de jugar. A vegades estàs més pendent de mirar que de provar. No completament, com es pot comprovar a les imatges. Però vaja... Valgui dir que vam acabar el diumenge jugant al Dixit (testant les cartes noves, tot sigui dit). Probablement això va ser fruit de l'esgotament mental i físic... Però no ens avancem encara.



I així, finalment, va arribar el vespre del divendres, on ja sí l'expedició Amatent va quedar completa, amb els tres membres que faltaven. Per finalitzar amb aquesta primera part us deixem amb una vista de Düsseldorf que teníem des de l'hotel. Més que res, per situar una mica el lector.



Queden dos dies de fira per explicar, inclòs l'espectacular paper del nostre company Dani al torneig mundial de Carcassonne. Atents a les dues properes entregues.


Fotografies: Aleix Tugas, March Bullich.

usuari/s connectats