6 de març de 2013

Ressenya "Sentinels of the Multiverse"

0 comentaris
 
A continuació passem a transcriure la ressenya (publicada originalment a la BSK) realitzada pel Sergio, un dels membres Amatents més actius en la incorporació de jocs nous. A més, el seu bon domini de l'anglès ens va molt bé a les nostres sessions quan entra un joc amb aquest idioma.

El joc, com podeu veure pel seu nom és "Sentinels of the Multiverse", publicat per l'editorial Greater than Games (és el primer títol que treu aquesta companyia). És un joc de cartes cooperatiu amb tema superheroic. Cada jugador porta a un superheroi que s'uneix als seus companys a la batalla final contra un terrible dolent que pretén destruir i dominar la terra.

Portada de la "Enhanced Edition".


Els herois i els dolents estan creats específicament pel joc, i molts d'ells són clars homenatges a personatges molt coneguts de Marvel i DC ("Legacy" és básicament Superman, "The Wraith" és Batman en versió femenina, "Bunker" és Iron Man, "Haka" és Hulk, "Tachyon" és Flash, "Ra" és Thor, etc.). Els dolents són més difícils d'enquadrar però no deixen de ser arquetips clàssics del gènere: "Baron Blade" és el típic científic boig, "Omnitron" el robot que vol destruir la humanitat... No hi ha res excessivament original o complicat aquí, encara que tampoc és important per que el to del joc és desenfadat, un homenatge a l'edat de plata dels còmics de superherois ple de colors.


Cartes d'herois:




El funcionament del joc és molt senzill. Cada jugador escull un heroi d'entre els 10 disponibles que venen a la capsa. Aquest heroi té una carta dissenyada a l'estil d'una portada de còmic on apareixen els seus punts de vida i el poder innat que té de base i que pot utilitzar sempre. A més, té la seva pròpia pila de cartes on venen la resta de les seves habilitats, poders i equipament els quals podrà utilitzar al llarg de la partida. Són en total, aproximadament, unes 15 cartes diferents, algunes repetides dos o tres cops fins formar una pila de 40 cartes.

Hi ha 3 tipus diferents de cartes: d'equip, ongoings (ambdues permanents) i les one shots (que es descarten al moment d'utilitzar-les). Per una altra banda, les cartes també poden ser limited (tan sols pot haver una única còpia d'aquestes cartes en tot moment en joc) o no limited (pot haver més d'una còpia de la carta a la taula en joc).


Pila d'heroi:



Un cop tots els jugadors han escollit el seu heroi, és el moment d'escollir a quin dolent volem enfrontar-nos d'entre els 4 possibles inclosos en el joc. Cada dolent té també carta (en aquest cas doble) amb els seus punts de vida, la informació sobre quin és el seu modus operandi i la seva pròpia pila de cartes, en aquest cas de tan sols 25 cartes. D'aquestes últimes algunes també estan repetides i amb els mateixos tipus que a la pila d'herois (equipment, ongoings i one-shots), més unes cartes de dolents menors al servei del superdolent central.

Aquí un dels 4 megadolents del joc.

Per últim, hem d'escollir en quin escenari volem enfrontar-nos al nostre enemic. La lluita tindrà lloc a un dels 4 possibles escenaris, els quals ficaran les coses encara més difícils pels nostres herois (després de tot, el dolent no es preocupa, per exemple, de que no hi hagi baixes civils quan s'està enfrontant a nosaltres).

Un cop seleccionats els nostres herois, el nostre dolent i l'escenari arriba el moment de començar la partida. Com que cada personatge dolent requereix un set up inicial, seguim les normes indicades a tal efecte dins la seva carta i després cada jugador roba 4 cartes de la seva pila, començant la primera ronda.

Les rondes sempre segueixen el mateix ordre: primer actua el dolent, després els herois (començant pel primer assentat a la dreta de la pila del dolent) i finalment s'activa la pila de l'escenari.

Els torns funcionen de la següent manera. Es mira la carta del dolent: si conté algun efecte que indiqui que s'activa al principi del seu torn, l'activem. A continuació mirem si alguna de les seves cartes en joc indica el mateix (en cas afirmatiu també les activem, sempre en l'ordre en que hagin sortit a taula). A continuació es roba una carta de la seva pila de cartes i es fica a la taula, activant el seu efecte. Finalment, tornem a mirar la carta del dolent per veure si té algun efecte que s'activi al final del seu torn. Després fem el mateix amb totes les seves cartes jugades a la taula, de nou, en l'ordre en que han anat sortint.

Aquí teniu un minidolent.

Un cop fet tot això, és el torn del jugador assegut a la dreta del dolent. Si aquest té alguna carta a la taula amb un efecte que s'activi al principi del seu torn el porta endavant. A continuació el jugador pot jugar una carta de la seva mà si així ho desitja. Llavors pot activar un poder, bé el que porta el personatge de sèrie o un altre que tingui gràcies a alguna carta que hagi baixat anteriorment a la taula. Després pot robar una carta de la pila (però si decideix no jugar una carta de la seva mà ni activar un poder, pot robar dues cartes enlloc d'una). Finalment, si té alguna carta en joc amb una activitat que s'activi al final del seu torn, la porta a terme. I passa el torn al següent jugador.

Exemple de dues cartes de Tempest, un dels herois.


Un cop tots els jugadors hagin acabat els seus torns, li toca a la pila d'escenari. De nou, primer comprovem si hi ha alguna carta en joc que tingui un efecte previ al torn. En cas afirmatiu l'apliquem. Si hi ha més d'una carta, els efectes s'aplicaran en l'ordre en que van sortir a la taula. Després juguem una nova carta i apliquem els seus efectes. Finalment, comprovem si hi ha cartes d'escenari amb efectes post-torn. Si n'hi ha alguna els portem a terme. Un cop acabats tots aquests pasos, torna a ser el torn del dolent.

Quan alguna de les piles s'esgota, agafem totes les cartes descartades i les tornem a barallar per formar una nova pila.

I bàsicament això és el joc. La partida acaba quan hem deixat al dolent a zero o menys punts o quan tots els nostres herois hagin quedat incapacitats (això és, amb zero o menys punts).

Un aspecte positiu del joc és que no hi ha eliminació completa de jugadors. Quan l'heroi d'un dels jugadors mor en una batalla, el jugador retira totes les cartes de l'heroi de la taula i li dóna la volta a la seva carta de personatge, on cadascun d'ells té 3 accions de recolçament. Al seu torn, el jugador podrà utilitzar una de les seves accions per ajudar als seus companys durant la batalla, simbolitzant que la resta d'herois, després de veure caure al seu aliat, estan redoblant esforços per aconseguir la victòria.

Exemple de carta d'heroi derrotat i les 3 habilitats a les quals té accés al seu torn.


Valoració del joc:

Després de jugar més de 5 partides, puc dir que el tema està molt ben implementat: els herois estan molt ben dissenyat i tenir la teva pròpia pila de cartes t'ajuda a ficar-te dins la pell del superheroi. Així mateix, tots estan prou diferenciats i hi ha un heroi per a cada estil de joc. Si el que t'agrada és repartir estopa d'una manera ràpida tens al Haka, al Ra o al Bunker, que són màquines de fer mal. Si ets més de fer-te el sutil, tens al Visionary, que és una mestra del control; si no t'agrada massa la confrontació i prefereixes servir de recolçament i inspiració als teus companys, tens a Legacy; si t'agrada fer "combos" i et van els reptes, Absolute Zero et farà rascar el cap mentre intentes aprendre la millor manera de aprofitar els seus poders, etc.

Els dolens, per la seva banda, també estan molt ben dissenyats i tenen vàries dificultats: si voleu un repte fàcil trieu al Baron Blade. Si, pel contrari, preferiu un repte més difícil, feu una ullada al Citizen Dawn el qual no us ho ficarà gens fàcil.

Un aspecte que per alguns pot no ser important però que per mi sí que ho és, és la diversitat en els personatges. Al joc original tenim 6 herois masculins i 4 femenins; i 3 dolents homes i 1 de persuasió  femenina (potser la més poderosa dels quatre). Així mateix, un dels herois és d'origen maorí, una de les heroines és d'origen llatí i una altra és gai. Res d'això té realment importància al sistema de joc, però m'agrada molt que existeixi aquesta voluntat d'aportar varietat a la representació dels diferents personatges.

Els escenaris aporten diversitat i també estan ben implementats en el joc, estant tots bastant igualats en quan a dificultat i ajudant a ficar les coses difícils als nostres personatges.

Exemple d'una carta d'escenari.


El joc està dissenyat per a suportar de 3 a 5 herois. Amb dos o menys, el joc es impossible de guanyar (fins i tot el dolent més fàcil és massa poderós). Això significa que si només sou dos persones, almenys una de elles hauria de portar a dos herois alhora. Es pot jugar també en mode solitari (hi he jugat dues partides), però es perd cert factor d'immersió i pot ser complicat de portar tots els efectes de tantes cartes alhora. Possible sí que és, també pot ser divertit, però no és l'ideal.

A 5 jugadors els joc pot resultar massa fàcil. És per això que les cartes de dolent porten un mètode avançat per fer les nostres partides més difícils. Igualment, el joc utilitza una mecànica anomenada H, basada en el nombre d'herois en joc (a més herois, més mal fan algunes cartes de dolent i d'escenaris), la qual cosa fa que el joc escali bé amb tres, quatre o cinc jugadors, encara que quatre és el nombre ideal.

L'art (les il·lustracions) són com el cafè: un gust adquirit. S'ha de reconèixer que un primer i, per alguns en un segon moment, poden semblar feotes, però el cert és que a mi personalment em resulten simpàtiques i tenen cert encant. No són molt sèries, buscant en tot moment un aire lleuger que recorda més a les sèries d'animació de superherois que als còmics pròpiament dits.

El principal problema per molts "jugons" pot ser el tema de l'idioma. El joc no està traduït al nostre idioma i les cartes tenen bastant text en anglès. No obstant, és un anglès no massa complicat, i amb que hi hagi una persona al grup que tingui bon nivell i s'encarregui de les piles dels dolents i dels escenaris és suficient. Al ser un joc cooperatiu no hi ha problema per demanar ajuda si no entens l'efecte d'una de les teves cartes, i si es juga amb una certa regularitat molt aviat acabaràs aprenent el que fan totes les cartes dels teus dos o tres herois favorits.

Exemple d'una carta de la heroina Visionary, una de les que més text conté.


Les regles en sí són molt senzilles, però (sempre hi ha d'haver un però) com sabrà qualsevol jugador (o ex jugador de Magic) el problema són les cartes. Si una carta diu alguna cosa diferent a l'exposat a les regles, la carta té raó. Això en sí mateix no és un problema, però les cartes alguns cops interactuen entre elles (com en el joc de Magic) i pot resultar una mica caòtic o estar subjecte als jugadors com interpretar-les. De nou, al ser un joc cooperatiu, en el que guanyen o perden tots, això tampoc és un problema excessiu. Al meu grup acostumem, en cas de dubte, a aplicar la regla que menys ens beneficia a nosaltres, però com tot, això també és discutible i no hauria de ser massa difícil arribar a un acord.

Les partides duren al voltant d'uns 45 a 60 minuts, amb la qual cosa el joc mai arriba a fer-se pesat. No és un "filler" però tampoc és un joc dur. Si hagués de ficar-lo dins una categoria seria a la de joc light-mèdium més proper a mèdium.

El joc, a pesar de la seva curta vida (un any i mig) ha tingut bastant èxit col·locant-se als voltants del lloc 350 de la BGG i han aparegut ja dues expansions (i amb una tercera de camí amb data d'arribar al maig d'aquest mateix any). Cada expansió conté 2 nous herois, 4 nous dolents i 2 nous escenaris. I per octubre s'anuncia una nova expansió, aquest cop autojugable.

Per una altra banda, i ja per acabar, dir que el joc té dues versions: la primera i la Enhanced Edition. Si teniu interès en el joc no dubteu en agafar-vos la segona. No tan sols conté les mateixes 578 cartes de l'original amb els errors inicials corregits, sinó que la nova capsa també inclou separadors per mantenir les piles ordenades, separadors per poder ficar a la capsa les piles de les dues expansions que han sortit fins ara i una sèrie de marcadors per poder controlar els punts de vida i els diferents efectes activats en cada moment. El preu de la Enhanced Edition ve a ser el mateix que el de la edició normal i les millores són substancials. No cometeu l'error de comprar la primera edició del joc.

Capsa de la "Enhanced Edition".


Resumint: si t'agraden els cooperatius, si t'agraden els superherois i si no tens massa problemes amb l'anglès o jugues habitualment amb algú que domini l'idioma, t'animo a que li donis una ullada al joc ja que, segons el meu parer, val molt la pena. De fet, inclús si la resposta als tres punts anterior és no, t'animo a que li donis un cop d'ull igualment. Hi ha moltes possibilitats de que t'emportis una grata sorpresa.

usuari/s connectats