Crònica 21a Sessió (09-03-2013)

Una setmana més ens trobem en una de les excitants sessions amatents, repleta de jocs que fan les delícies dels seus assistents. Amb un caliu immillorable, els nostres Amatents van gaudir d'uns jocs molt divertits els quals serveixen d'excusa per retrobar-se i compartir unes hores d'entreteniment col·lectiu. En aquesta ocasió ens vam mantenir en els nostres estàndars d'assistència, aprofitant al màxim l'espai que ens lliura la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. En general s'han jugat a molts jocs considerats com a fillers i familiars, que no per això menys divertits, el que va permetre que sortissin a taula molta quantitat de jocs. Veiem com va anar la Sessió:

Per començar vam gaudir d'un dels clàssics al rànking de classificació de la BGG: Lords of Waterdeep. Un joc ambient al món dels Dungeons on has d'anar fent un seguit de missions reclutant diferents tipus de guerrers. És un joc senzill que permet molt tipus d'accions i que agrada a tothom perquè pots anar aconseguint punts constantment. Les il·lustracions, a més a més, són força agradables. Sembla bastant sorprenent que un joc tan bo fes més de mig any que no el jugàvem al Club Amatent. No obstant, l'hem tornat a gaudir gràcies a en Pollo, que va explicar les regles a qui encara no el coneixien.

Com podeu veure just a la imatge de sobre, el joc estrella de l'Amatent d'aquesta sessió va ser el Samurai de Knizia. Fins a dues còpies van estar utilitzant-se simultàniament durant tota la Sessió! S'hi van jugar 4 partides! Això va ser degut gràcies a l'insistència de l'Aleix i de l'Òscar per ensenyar-lo, i a les bones impressions que va tenir tothom que el va provar en passades sessions. A més a més, hi ha l'incentiu d'un mini-torneig amatent que organitzarem entre els integrants del club, pel que es va aprofitar la sessió per donar a conèixer el joc (fins i tot hi ha amatents que s'han apuntat sense conèixer les regles!). Pel que fa al joc, va de majories on cal envair ciutats per apropiar-se dels seus recursos. Un dels seus punts forts és la manera de puntuar, que és molt original. En altres cròniques amatents podreu gaudir de més informació i detalls pel que fa aquest joc. 

Un altre clàssic a les sessions i del qual es van fer servir dues còpies simultàniament en diferents taules va ser el Noah. Un joc de l'editorial Asmodée que inexplicablement té una situació al rànking de la BGG molt allunyat dels primers jocs. Es tracta d'un joc d'anar col·locant animals dins de diferents arques per tal d'aconseguir que sobrevisquin al diluvi universal. La gràcia del joc radica en intentar que els teus rivals no puguin col·locar les seves cartes i intentar beneficiar-te d'uns combos que et permeten desprendre't de la major quantitat de cartes possibles. Cal dir que malgrat la seva senzillesa fa passar estones molt divertides, i això queda demostrat per la quantitat de vegades que surt a taula. Un possible motiu de que es jugui tants cops al Club pot ser degut a que va perfecte de jugar quan queden pocs minuts per a que acabi la Sessió, ja que com va per rondes es pot finalitzar sense gaire complicació. Com a observació a destacar va ser quan l'Albert Abril va fer endur-se CINC PANDES a l'Òscar! (el nostre "estimat" panda, un personatge que dóna molts punts negatius al joc i que sempre que llencem una carta de panda diem "putu panda!" pel pes que ens treïem de sobre!).

 

Pel que fa a nous jocs, vam poder jugar al Jäger und Sammler gràcies a en Miquel que ens el va portar i explicà. A grans trets es tracta d'una mena d'evolució del ¡Pingüinos! (que també el vam jugar aquesta sessió i que és un altre clàssic de l'Amatent). La diferència es que en comptes d'anar agafant peixets has de fer-te amb un alt ventall de recursos (armes per matar animals, etc.), però té l'estratègia d'intentar aïllar a la resta de jugadors cada cop que passes per una casella. També es desenvolupa en dues rondes en comptes d'una. És, per tant, més complert i dura més estona. Esperem que el continuï portant al Club perquè va obtenir molt bona valoració per part dels Amatents que el van jugar.

Un altre joc que feia temps que no jugàvem és el ¡Aventureros al tren!, un divertit joc d'Edge que consisteix en anar fent un seguit de missions que et van encomanant  Aquests objectius et fan unir unes ciutats europees per mitjà de vies de tren, però has de ser ràpid ja que no hi ha terreny per a tots els jugadors i pot ser que quan vulguis fer la teva via no tinguis espai i hagis de donar una volta molt gran per altres ciutats! La gràcia és que no tothom fa la mateixa missió, i si no t'agrada l'objectiu en pots agafar un altre. Com més llarg és el trajecte més punts obtens al aconseguir-ho (ja que és més difícil de fer). És un joc molt senzill de regles però molt divertit de jugar. És considerat un gran clàssic com a joc d'iniciació. Comenten també per internet que l'expansió de Suïssa dóna més profunditat al joc. Cal agrair la gran tasca que va desenvolupar l'Aleix el qual va estar explicant jocs sense parar durant tota la Sessió.

 

També es va jugar al famós Dominion, joc del qual hi ha força Amatents encantats amb ell (fins al punt de participar varis integrants en un torneig que organitza Devir al bar Firefly de Barcelona). El joc és ben original, ja que vas aconseguit unes cartes que et permetran guanyar habilitats o punts de victòria. Les habilitats, unint-les, et permeten fer combos molt interessants, i els punts de victòria no tenen efecte durant la partida però va bé fer-se amb ells abans de que s'acabin. Sol ser un joc que agrada molt als fans de Magic, per aquesta possibilitat de fer combos amb les cartes.

 

Altres jocs de Devir presents a la sessió van ser el Fantasma Blitz i el recent editat La Polilla Tramposa. Cal destacar la pallissa que van donar els Amatents més joves als més grans al Fantasma Blitz, on has d'agafar l'objecte corresponent el més ràpid possible. El nivell de percepció visual dels més menuts és sorprenent! Va ser una partida molt divertida amb molt de riure, com podreu veure a les fotos. En quant a La Polilla Tramposa té un element molt original: per desfer-te de la carta de "la polilla" et veus obligat a llençar-la al terra sense que et vegin (és a dir: t'obliguen a fer trampes). Però també pots tirar la resta de cartes. És un joc on es té la sensació de treure una txuleta al mig d'un examen, per la cosa de "ai, que no em vegin tirant la carta...". Molt emocionant i recomanable.

Les ganes dels més menuts per jugar és insaciable, pel que es decideix treure un dels jocs que vam rebre per participar a la Fira de Tona: l'Shrimp! Un joc de percepció i rapidesa on es van traient unes cartes, i quan algú veu una de les combinacions adients ha d'intentar ser el primer en premer un pot de salsa que fa un divertit sorollet. Un joc que fins i tot agrada als més grans.

Un altre joc que gairebé tots els amatents han jugat és el King of Tokyo. Un joc on encarnes el paper d'un monstre gegant amb l'objectiu de destruir la resta de monstres (és a dir, als altres jugadors). Els atacs els fas per mitjà d'uns daus els quals et permeten comprar unes cartes que et donen uns beneficis, et donen forces per restar vida als altres contrincants, et fan recuperar vida o et donen punts de victòria. Un joc ràpid amb molt d'atzar però molt ben ambientat i atractiu. La seva senzillesa és la clau del seu èxit.

Per acabar, es va jugar a un joc alemany que disposa d'un format força peculiar: Palastgeflüster (traduït com a "Injúries de Palau"). Un joc de cartes tan petit que fins i tot la capsa del joc cap en una butxaca! El joc va de fer una escala de personatges. No obstant, és tan complicat fer-la que el més recurrent és intentar que un rival no pugui aconseguir-la i et beneficiï amb forma de punts per a tu. Per tant, estem parlant d'un joc de puteig. Una de les gràcies del joc està que depenent del color d'aquesta carta enviem el torn al jugador d'aquest color, i cada personatge té una habilitat que has de fer servir. Tot molt compensat. Un dels seus punts febles és el sistema de puntuació, que sol ser força ajustat. Homoludicus fa temps que té en ment treure una edició espanyola amb un redisseny més atractiu (en un format més gran), però sembla ser que podem esperar asseguts...

I fins aquí la crònica. Aprofitem l'ocasió per donar una abraçada de suport a en March (el nostre líder moral i qui va fer possible aquest somni Amatent) que es va perdre la sessió per motius personals. Ens veiem a la quinzena vinent!